Un quadre de l’avi a la sala d’estar

Desconcert arqueològic: què fa un gravat d’almenys 11.700 anys en un jaciment del 6.000 a.C.?

Potser era el llibre de capçalera, potser va passar de pares a fills durant generacions... El gran dubte que planteja el jaciment de les Coves del Fem, a Ulldemolins, és què hi fa, allà, una llosa amb animals dibuixats milers d’anys abans. Perquè el lloc, en un estat de conservació excepcional, és una successió de frames de 1.400 anys, una pel·lícula contínua dels temps en què la humanitat canvia el seu sistema de subministrament alimentari reduint la caça d’animals i la recol·lecció de fruits i decantant-se progressivament pel cultiu de vegetals. A les Coves del Fem, blat i ordi.

En aquest context, en un jaciment datat amb gran precisió gràcies a la tecnologia del carboni 14 entre els anys 6000 i 4700 a.C., fa un parell d’anys hi apareix una llosa amb mitja dotzena de dibuixos d’animals, entre els quals un cérvol mascle amb les banyes perfectament definides i amb sorprenents detalls anatòmics: el brau sembla que observa la mà del seu artista.

A la làmina també hi apareixen un cérvol femella, dues figures que recorden uns caprins o un bòvid i dues més que els arqueòlegs no s’atreveixen a interpretar. En tot cas, els traços no deixen cap mena de dubte per als ulls experts i entrenats dels prehistoriadors. Les línies són de factura paleolítica, de fa entre 15.000 i 11.700 anys. Com va poder aquella pedra transmetre’s de generació en generació? Va ser creada per habitants anteriors del mateix lloc? Si va ser així, com és que no va quedar enterrada amb les successives crescudes del riu Montsant, que passa molt a prop i en una cota tot just deu metres més avall? Sense anar més lluny, el 22 d’oc

Dos arqueòlegs treballen a les Coves del Fem, un ric jaciment que es protegirà amb una tanca 2 km per evitar espolis. Hi va aparèixer una lloseta amb representacions (marcades digitalment) de sis animals tubre del 2019 el temut llevant va fuetejar severament part de Catalunya, i va fer créixer fins a nivells infreqüents rius i llacs i va elevar el curs del riu fins a inundar el vell lloc neolític. “Pensem que la llosa procedeix del mateix jaciment, però és molt ampli, amb molts nivells i cavitats, de manera que vam necessitar fer una estratigrafia cronològicament tan àmplia com va ser possible per estar-ne segurs”, explica Antoni Palomo, arqueòleg del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que amb la UAB i el Consell Superior d’Investigacions CientífiquesIMF treballen al lloc.

La hipòtesi principal és que l’artista o artistes que van crear aquell petit quadre zoològic van viure a la mateixa cova, milers d’anys (i una era) abans. Aquesta hipòtesi podrà ser confirmada o desmentida quan els treballs arqueològics assoleixin les cotes inferiors. La cova és espectacular, una mossegada a la roca de 32 metres de boca i fins a vuit de profunditat. Va ser descoberta per atzar el 1997 per Marc Boada, un conegut divulgador científic.

De moment, les Coves del Fem descriu aquells segles clau de l’evolució humana, el neolític, quan les comunitats s’assenten de manera estable en un mateix lloc, lligades al creixement de les seves plantes. Les seves eines són de sílex, però un sílex que no és de la millor qualitat i que modifiquen tèrmicament. L’escalfen a les seves fogueres fins a 260 o 270 graus per poder-lo fracturar millor, de manera indirecta, utilitzant puntes de banya de cérvol a tall d’escarpa. El sílex passat per foc adopta l’aspecte de la porcellana. Servirà per matar, tallar, defensar-se.

Encara que el jaciment de les Coves del Fem ha patit algun espoli sever, els treballs desenvolupats des del 2013 hi descobreixen també ceràmica de tipus cardial, amb una certa sorpresa cronològica. És una de les més antigues del nord-est peninsular. Al subsol també s’hi han descobert sitges i

El jaciment d’Ulldemolins descriu el pas de l’era dels caçadors a la dels agricultors

diverses restes de fogueres. Les anàlisis químiques determinen que la llenya que fan servir va canviant, en funció del fred i la disponibilitat. Hi predominen el pi, el roure, l’om, el salze o el pollancre.

En una de les fogueres hi van quedar les restes d’un cistell carbonitzat fabricat amb la tècnica de l’espiral cosida. També hi ha els forats en què van inserir els pals d’una cabana, malgrat que ja eren dins d’una cova, i que “van enllosar” el sòl amb pedres trinxades. També hi apareixen les evidències que, encara que en aquells segles van començar a conrear, no van abandonar modes de vida anteriors. Van continuar caçant i recol·lectant. Hi ha restes de cérvol, cabra salvatge, senglar, conill i, fins i tot, tortuga, possiblement la cacera de l’època, si bé als nivells neolítics ja hi apareixerà una espècia domèstica: la cabra. ●

LV Amb abric