La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un projecte narrat en còmics
Les vinyetes gegants de cinc il·lustradors expliquen les obres a la tanca que envolta el temple, lloc de pelegrinatge per al turisme massiu que ha tornat a París després de la covid
Notre-Dame, encara que ferida i inaccessible, continua sent un lloc de pelegrinatge sagrat a París per a turistes i visitants. És obligatori fer-se la selfie amb el fons de la catedral, les grues i les bastides. Aquests primers dies d’agost l’esplanada davant el temple està molt animada, amb presència de públic nacional i estranger. Després dels anys durs de la covid, la capital francesa torna a ser l’imant que sempre ha estat.
Els responsables de la reconstrucció han tingut l’original idea d’aprofitar la tanca protectora, davant la façana principal, per explicar les obres a través de còmics gegants encarregats a cinc prestigiosos il·lustradors d’un gènere que França, pàtria d’Astèrix, adora. Els dibuixants van poder observar els treballs a l’interior i conversar amb els protagonistes. L’exposició de les vinyetes ha comptat amb el patrocini i el suport tècnic de JCDecaux, una de les companyies més grans del món en publicitat exterior.
Cada còmic posa èmfasi en un aspecte. El d’Adjim Danngar, d’origen txadià, repassa amb molt detall l’enginyeria per apuntalar l’edifici i evitar nous ensorraments, com els arcs de fusta per aguantar els contraforts i les voltes. Sandrine Martin destaca als seus dibuixos la complexa organització logística, la presència d’escaladors professionals i la importància de les aspiradores i les dutxes per desprendre’s de la nociva pols de plom que ho impregna tot.
Mathieu Sapin, conegut per haver relatat la campanya presidencial de François Hollande en vinyetes, va entrevistar el responsable de l’ens públic encarregat de la reconstrucció, el general Jean-Louis Georgelin, i l’arquitecte en cap, Philippe Villeneuve. L’extracte d’aquestes converses es va convertir en còmic. “El noto molt tranquil sobre el calendari [de conclusió de les obres]”, diu l’autor a Georgelin. I el general li res
Y<3 683HJ23/@<83 78 <83 J@683 Z/2 /H6JG14/4 <[/0J6 78<3 G6/2K83J3 H8<3 K\01K3 1 <[;41<14]82 H86 G86 H87/^J^1/ 3J@68 <[/0@1K1_3 H
Ja no hi ha debat sobre si hauria estat millor afegir un element modern o futurista, per exemple una fletxa de vidre, a l’edifici gòtic. “La gent s’estima Notre-Dame tal com era”, insisteix la Françoise, una jubilada de Rouen, de visita a París, que contempla la catedral des del moll de Montebello. “Volem veure-la igual que estava –afegeix–. Si l’objectiu és una catedral moderna, se n’ha de construir una de totalment nova, com va aconseguir a Barcelona la Sagrada Família. Aquest no és el lloc adequat”.
L’afluència de gent per assistir al salvament de Notre-Dame dona molta vida als restaurants de la zona i també als llibreters de vell, els entranyables bouquinistes, que ofereixen la mercaderia a les dues riberes del Sena i que van desaparèixer del paisatge urbà en la fase aguda de la pandèmia. Fins i tot la llibreria anglesa Shakespeare and Company, una icona cultural, experimenta una allau de clients i de curiosos per veure el local. Pacients, formen una llarga cua al carrer per accedir-hi.
Sembla que quan Notre-Dame reobri, el flux humà aquí serà apoteòsic. ●
L’interès per la reconstrucció dona vida a la zona, i també als entranyables llibreters del Sena