La Vanguardia (Català-1ª edició)
ESPORTS SENSE FRONTERES Un escolà a Old Trafford Erik ten Hag intenta reconstruir un equip que ha tocat fons
Quan Erik ten Hag es va fer càrrec com a entrenador del Go Ahead Eagles neerlandès, el primer que va fer va ser fer canviar la costosa porta de fusta sòlida de caoba del seu despatx per una altra de més senzilla amb un panell de vidre transparent. Quan li van preguntar la raó, va dir que “perquè tothom em vegi i s’adoni de la quantitat d’hores que em passo treballant”.
A Old Trafford haurà de dedicar hores i hores per aconseguir que el gloriós Man U, en constant declivi des que Alex Ferguson es va retirar, ressorgeixi de les seves cendres. La distància que el separa del Liverpool i el Manchester City és sobre el paper tan abismal que necessitarà uns quants anys per posar-se a la seva altura. I tot i que en el futbol hi ha moltes sorpreses, un objectiu més realista és quedar entre els quatre primers de la Premier i classificar-se per a la Champions (si no ho fa dos anys seguits, el club haurà de pagar una multa de 25 milions d’euros al seu patrocinador Adidas).
Ten Hag és el que als Països Baixos es coneix com un tukker, un oriünd de la regió de Twente, amb els peus a la terra, majoritàriament grangers, poc propicis als somnis, amants del tros, orgullosos de la seva cultura, una mica rústics, amics dels seus i recelosos dels forasters. A Amsterdam i Rotterdam utilitzen de vegades el terme de manera despectiva, com a sinònim d’ignorant, d’algú del camp amb poc món i sofisticació.
La localitat on va néixer i va créixer el nou tècnic del Manchester United, a la casa familiar del número 25 de Reigerstraat, es diu Haaksbergen, té vint-i-cinc mil habitants i és a tan sols deu quilòmetres de la frontera alemanya (parla deutsch amb fluïdesa, com gairebé tots els seus conciutadans). I ningú no dubta de la seva sofisticació, almenys en termes futbolístics. És un estudiós, obsés dels detalls, atent a les últimes innovacions.
Erik ten Hag era escolà al cor i va començar a jugar a futbol a l’escola de Sant Bonifaci (els Bon Boys), una espècie de petita masia amb cinquanta-cinc equips per a totes les edats (el millor dels més grans a la cinquena divisió neerlandesa), entrenats per voluntaris. No ha oblidat mai les seves arrels, i fos on fos (Utrecht, Amsterdam, Munic...) sempre ha trucat per preguntar el resultat dels partits i hi ha fet almenys un parell de visites a l’any.
Migcampista defensiu (i de vegades central), no va ser mai el més alt, ni el més fort, ni un dels millors. Va ser un jugador normal i corrent, però amb una gran capacitat de lideratge que, malgrat les limitacions, li va permetre fer més de quatrecentes aparicions com a professional a Holanda, la majoria amb el Twente, però també amb el De Grafschaap i l’RKC Waalwijk. Era obvi que quan pengés les botes es reciclaria com a tècnic.
Després de passar per la banqueta del
Go Ahead Eagles i de l’Utrecht, i de ser assistent de Pep Guardiola al Bayern (tot i que amb prou feines es van tractar), Ten Hag va aterrar a l’Ajax, on va ser rebut amb un notable escepticisme, com un tukker. Però no va fer més que guanyar lligues, i portar l’equip a les semifinals de la Champions, i així va aconseguir fer callar els seus crítics i conquerir els fans. Tanmateix, no a tots els jugadors els
A l’Ajax va ser rebut amb escepticisme, com un ignorant poc cultivat, però no va trigar a guanyar-se els fans
agraden els seus mètodes i l’esforç que els exigeix, com córrer pel bosc i doblar els entrenaments. Davant les càmeres pot semblar un tros de fusta a l’estil Van Gaal, i alguns el troben tossut i arrogant.
Des que se’n va anar sir Alex, el Man U s’ha gastat 1.200 milions d’euros en jugadors. En política els neerlandesos tenen fama de frugals, però en futbol ningú no ho és, i Ten Hag tampoc. ■