La Vanguardia (Català-1ª edició)
I ara... falta aigua
Mentre parlem de gastar menys gas i electricitat a partir de dimarts, passa desapercebuda la preocupant sequera que afecta Espanya i que amenaça amb serioses restriccions si les pluges de setembre no ho impedeixen. Aquest any, que podria ser el més sec dels últims seixanta, s’han combinat els pitjors factors. Alguns sistemes hídrics com el del Ter-Llobregat es troben en fase de prealerta des del febrer, i l’escassetat de precipitacions ha deixat els pantans espanyols al 40% i amb descensos d’un punt i mig per setmana. A la falta de pluja s’hi afegeixen la forta recuperació del turisme després de la pandèmia i les constants onades de calor, que han elevat el consum d’aigua un 10% de mitjana. Per acabar-ho d’adobar, les temperatures elevades han provocat l’augment de l’evaporació, que escura encara més els embassaments, i no parlem dels pantans que van obrir comportes per generar electricitat. Tots aquests elements sumats configuren un còctel negatiu que no anuncia res de bo. Hi ha moltes zones del país que ja apliquen restriccions d’aigua, com les dutxes tancades en platges gallegues i andaluses, el reg prohibit de jardins al País Basc i Extremadura o el consum limitat en diverses comarques catalanes. El Govern de Catalunya ha creat un gabinet de crisi sobre la qüestió que s’ha reunit aquesta setmana, i s’anuncien restriccions a l’àrea de Barcelona per a la tornada de vacances si no milloren els pantans. Les dues dessalinitzadores treballen com mai, però no n’hi ha prou i tornen a la nostra memòria les pregàries del conseller Francesc Baltasar demanant a la Mare de Déu de Montserrat que plogués el 2008 i els vaixells carregats d’aigua arribant al port de Barcelona per proveir la població.
Com va passar fa 14 anys, s’ha demanat la col·laboració ciutadana per reduir també el consum d’aigua. No obstant això, aquest assumpte no té res a veure amb la guerra d’Ucraïna sinó amb la preparació del país davant una sequera que fa dècades que avisa. A més de les dues dessalinitzadores, amb prou feines s’ha fet res més. L’anomenada economia circular per reaprofitar l’aigua ja utilitzada avança molt lentament i amb excessives dificultats. Novament el més calent és a l’aigüera.