La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jones, el gran mentider
El comunicador va difondre que la matança de Sandy Hook va ser un muntatge
Hi va haver una vegada a l’Audiència de Barcelona un famós magistrat penal que va donar un consell a un acusat. –Busqui’s un advocat que el defensi del seu advocat.
La jutgessa Maya Guerra Gamble, del tribunal d’Austin (Texas), va recomanar a Alex Jones, proveïdor de teories conspiradores de l’extrema dreta a través de la seva plataforma Infowars, que fos conscient d’on es trobava. “Aquest no és un dels seus xous. Les seves creences no fan que alguna cosa sigui veritat. Està sota jurament”, va recordar.
Jones i la veritat són incompatibles. Abans que Donald Trump arribés a la Casa Blanca el 2017 i els seus col·laboradors s’inventessin el terme “fets alternatius” per justificar falsedats, Jones ja havia creat escola, sobretot a partir del patiment aliè.
Des del seu canal en línia va difondre fins a la sacietat que la matança a l’escola de primària Sandy Hook, a Newntown (Connecticut), que va tenir lloc el 2012, amb vint nens i sis educadors morts, no era més que un muntatge. “Clarament van utilitzar actors”, va reiterar.
Dijous, Jones continuava pendent que el jurat emetés veredicte sobre la indemnització a pagar una de les famílies que va perdre el fill de sis anys en aquella matança. Li reclamen 150 milions de dòlars. Ell ofereix un dòlar per cada un dels casos.
Aquesta és la primera de les vistes després de perdre quatre judicis per difamació.
La jutgessa Guerra podria haver citat el consell del seu col·lega de Barcelona pel que va passar en l’interrogatori al conspirador. “Sap què és el perjuri, oi?”, li va preguntar Mark Bankston,
lletrat de la família formada per Scarlett Lewis i Neil Heslin. A l’estrada, la pregunta va agafar Jones per sorpresa, i encara més l’explicació.
Bankston va revelar, per a sorpresa de la concurrència, que l’equip legal del fundador d’Infowars li havia facilitat “de manera inadvertida” còpia del contingut del seu telèfon. L’aparent error va revelar missatges prèviament desconeguts sobre la matança i informació financera sobre la plataforma mediàtica.
Aquests missatges van demostrar que va mentir negant que no s’havia referit mai a la matança de l’escola de Connecticut als seus textos. En un, un dels seus col·laboradors l’avisa de que inapropiat que era dir que en la pandèmia havien utilitzat maniquins per simular difunts i afegir que això era “un altre Sandy Hook”.
La informació del seu mòbil també va desmentir la mala salut econòmica que va argüir per evitar pagar indemnitzacions milionàries. Va sortir a la llum que va estar ingressant 800.000 dòlars al dia en època recent per publicitat i venda de productes als seus programes.
Jones va replicar que “aquest és el teu moment Perry Mason”, amb referència a l’advocat de ficció, i gran èxit televisiu, que sempre impressiona pels descobriments a la sala de vistes. Jones va excusar les seves mentides sobre aquells missatges: “No soc un tipus de tecnologia”.
Quan es va estrènyer el setge, Jones va provar de retractar-se i va dir que la matança va ser “100% real”. Va afirmar que el va convèncer conèixer els familiars de les víctimes.
El penediment de Jones va quedar en dubte. Bankston va treure enregistraments penjats a Inforwars, en paral·lel al judici amb la jutgessa envoltada en flames. “Això és justícia cremant”, va respondre un acovardit Jones. En una altra emissió va vincular la magistrada amb una xarxa de pedofília i tràfic de persones. Tampoc no es va oblidar dels membres del jurat, a qui va qualificar de persones intel·lectualment limitades que no saben en quin planeta es troben. Jones va fer del judici un altre dels seus xous. ■
L’advocat d’Alex Jones va enviar per error els missatges al lletrat contrari, que va descobrir les mentides