La Vanguardia (Català-1ª edició)
El papa Francesc modifica l’estatus de l’Opus Dei a l’Església 40 anys després
El prelat de la institució no podrà ser bisbe i haurà de fer informes anuals
L’estatus de l’Opus Dei al si de l’Església va canviar ahir després de gairebé 40 anys amb l’entrada en vigor del motu proprio del papa Francesc Ad charisma tuendum, fet públic a finals de juliol. Amb les mesures adoptades s’adapta la situació de l’organització religiosa a la reforma que va disposar el Pontífex per a la cúria vaticana al març amb el document Predicate Evangelium.
Els canvis no han arribat de cop i volta, però sí que és cert que fins aquest estiu no hi ha hagut cap concreció sobre quin és l’abast de les noves mesures.
En el motu proprio es modifiquen alguns punts de la constitució apostòlica Ut sit del 1982, de l’època de Joan Pau II, i s’estipula, a grans trets, que l’organització fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer passa de dependre del Dicasteri dels Bisbes al Dicasteri del Clergat, com la resta de congregacions religioses amb sacerdots. A més a més, s’haurà de remetre un informe anual al Dicasteri del Clergat sobre l’estat de la tasca apostòlica de la prelatura en lloc de fer-ho davant la Congregació dels Bisbes cada cinc anys. I el seu prelat –l’actual és Fernando Ocáriz– no podrà ser bisbe amb el pretext que es potenciï el carisma de l’organització. Ara a l’Opus Dei li correspon redactar uns nous estatuts en comunió amb aquestes disposicions.
Què vol dir tot això? Fins ara l’Opus Dei, que és una prelatura personal, l’única que hi ha a l’Església, funcionava com si fos una diòcesi sense territori. En aquesta diòcesi hi havia el prelat i els sacerdots de l’Obra, així com els laics.
Deixant de dependre del Dicasteri dels Bisbes i vetant que el seu prelat sigui bisbe –Ocáriz no ho és i els seus dos antecessors, Javier Echevarría i Álvaro del Portillo, no van tenir la mitra immediatament–, s’aclareixen alguns aspectes, apunta Jaume Flaquer, professor a la facultat de Teologia de Granada (Universitat Loyola).
“Es fa aquest pas perquè la seva situació era una anomalia des del punt de vista de l’eclesiologia. Sota el prelat hi havia els capellans i els laics, i semblava que jurídicament i religiosament estaven sotmesos al seu bisbe i no al diocesà”, explica aquest sacerdot jesuïta, que considera que ara “hi ha una clarificació orgànica”. “L’Opus Dei és una institució de clergues i els laics hi cooperen. Queda clar que és una institució clerical”, afegeix Flaquer, que creu que la mesura també afecta la situació jurídica dels laics en el si de l’Església.
A l’Opus Dei no s’ha fet soroll amb el tema, i des d’un primer moment es va dir que s’acceptaven aquestes decisions, amb diferents lectures i interpretacions, de manera “filial”, mentre es remarcava que ser bisbe no era condició per “guiar” i estar al capdavant de l’organització.
“És una invitació a focalitzarnos en el nostre carisma, el nostre esperit i la nostra tasca evangèlica”, afirmen fonts de la institució, que també expliquen que tot plegat “forma part d’una reforma de la cúria molt més àmplia” i que “l’essencial es manté”. Aquestes fonts, així com altres de consultades, expliquen que el dia a dia dels seus membres no s’altera, i que els canvis es notaran només en els estaments en què hi ha interlocució amb el Vaticà. Ni tan sols s’hauria de percebre en el contacte amb les diòcesis.
Però en alguns casos la processó va per dins, i a l’Opus Dei hi ha qui en fa una lectura diferent, cosa que no vol dir que més endavant topem amb una contestació. “Aquests canvis arriben al moll de l’os, s’havia configurat una prelatura molt lliure, i ara hi ha un toc d’atenció, es retalla l’autonomia i s’imposa més control”, lamenta un professor universitari jubilat que és membre de l’Obra, que també apunta que “se’n va en orris l’encaix fi que hi va haver fa 40 anys”. “Després de donar un toc als progressistes alemanys, ens el
L’organització passa de dependre de la Congregació dels Bisbes al Dicasteri del Clergat
dona a nosaltres; també l’hi va donar als tradicionalistes; fa equilibris”, assenyala aquest professor, que hi veu un “gest polític”.
Amb tot, altres fonts consultades, coneixedores de la realitat eclesial, destaquen que “a l’Església estan passant moltes coses alhora i es tendeix a relacionar unes coses amb les altres, encara que no sempre hi hagi una relació real”. Alhora aquestes fonts recalquen que amb el panorama actual l’Opus Dei és una organització “més que centrada” i que proveeix l’Església de molts sacerdots, per la qual cosa no es pretén donar-los cap toc d’atenció. Amb aquests elements, aquestes segones lectures es comprenen pel “dolor” que pugui haver causat la decisió en els membres de la institució. “Potser l’error d’algunes persones va ser pensar que aquest estatus seria per sempre més”, afirmen aquestes fonts.
Flaquer, de fet, destaca molt positivament la resposta de l’Opus Dei en un moment que el bisbe de Roma topa de manera recurrent amb molta contestació, i compara aquesta situació amb el moment que van viure els jesuïtes als anys vuitanta, quan Joan Pau II els va imposar un general major, Paolo Dezza, que no era l’elegit pel seu superior, Pedro Arrupe. “Hi va haver incomprensió, però la decisió es va acceptar i ara passa el mateix”, destaca aquest jesuïta, expert en ecumenisme. ●