“Em vaig aficionar a córrer, em dona sensació de llibertat”

Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) ens cita en una de les platges de Barcelona, a prop de la seu del PSC, al Poblenou, un espai on solia anar a córrer quan l’agenda l’hi permetia en l’etapa com a secretari d’organització del partit, abans d’anarse’n al Ministeri de Sanitat. De tornada a Catalunya, va recuperar l’afició a córrer i, tot i que vol ser prudent, diu que està preparant una marató.

Per què va començar a córrer?

És l’esport que s’adaptava millor a les meves circumstàncies de feina: flexible, individual i que si m’agafa viatjant puc practicar-lo. M’hi vaig aficionar, ja amb certa regularitat, el 2018, però després a Madrid amb la pandèmia vaig haver de parar. I des que vaig tornar i en particular des de fa un any, que vaig aprofitar l’estiu per agafar un cert ritme, no ho he deixat.

Quina distància corre?

Corro una hora al dia, quatre dies a la setmana, i intento fer una vegada a la setmana 20 quilòmetres, però depèn de com em trobo. Corro entre 40 i 50 quilòmetres a la setmana. Jo visc a la Roca i, de vegades, en lloc d’anar per la part urbana vaig per la muntanya o per la llera del riu. Córrer em dona una sensació com de llibertat, i m’agrada el contacte amb la natura, sentir-ne els sons.

En què pensa mentre corre? O es posa música?

Acostumo a escoltar algun podcast, i si vaig amb algun company, parlem. I si no, faig balanç, normalment del dia anterior, i també és un moment per deixar que et vinguin pensaments, i preocupacions, bàsicament de l’àmbit professional.

Als entrenaments arriba un moment que ja no pots més, uns paren i d’altres continuen. Què fa?

Jo només persegueixo practicar un esport, m’autoexigeixo una disciplina, però amb un límit.

L’escriptor Haruki Murakami explica en un llibre que quan entrena per a una marató si augmenta la distància abaixa el ritme i a la inversa, per conservar bones sensacions per a l’endemà. Jo també intento córrer per sensacions, per estar bé. Ha de ser una activitat que generi plaer, amb un punt d’exigència. Segueixo unes pautes que em marca un company de partit que corre llarga distància. Estic intentant preparar una marató, que si estic en condicions vull córrer al desembre, ja ho veurem.

Parlant de propòsits, però en política, quins es fa per al pròxim curs?

La serenitat en política, la prudència, buscar l’acord. En uns moments complicats, d’atac als valors europeus, és important reforçar alguns consensos bàsics de la nostra societat i això requereix moderació.

Catalunya ja ha girat full, com va insistir en la campanya?

S’està girant full. Amb la renovació de càrrecs al Parlament que vam pactar, amb alguns consensos que estem restablint, amb l’acord del català a l’escola. Però ens queda pendent obrir el diàleg entre catalans. Va ser un acord amb ERC i no l’estan complint. Pel que fa a la societat, percebo que ha girat full d’una manera més clara i té ganes de reafirmar el que ens uneix, centrada a generar prosperitat.

El procés és carpeta tancada?

No. Crec que és una carpeta que estem tancant, i en tot cas prefereixo parlar de futur. La Constitució permet que tothom defensi políticament el projecte que estimi més convenient, no ha estat mai un problema. La gran lliçó d’aquests últims anys a Catalunya és que el marc de convivència s’ha de respectar, no es pot actuar unilateralment.

Quina solució cal donar als expatriats, entre ells un expresident de la Generalitat?

Amb tot el respecte a totes les persones, els que ha esmentat, d’altres que s’han quedat aquí, d’altres que estan en desacord amb el que ha passat i que també s’han sentit ofesos, he de dir que l’Estat de dret és la pedra angular d’una democràcia, i quan una persona pren unes decisions ha de fer front a les conseqüències, com han fet, per cert, altres persones que van participar en aquests fets.

Parla sovint amb Pedro Sánchez?

Sí, mantinc amb ell una bona relació, també en qualitat de responsables del PSOE i del PSC.

Catalunya ha deixat de ser una de les preocupacions principals del president Sánchez?

No, en absolut. Ha hagut d’afrontar situacions molt complexes com la pandèmia i ara la guerra, dues excuses perfectes per oblidar la carpeta catalana, i no ho ha fet. Em consta que hi continua havent una preocupació i un impuls, des de l’àmbit de les seves responsabilitats, per contribuir al que anomenem el retrobament de Catalunya amb la resta d’Espanya i dels catalans amb nosaltres mateixos. I hi ha un conjunt de mesures del seu govern que demostren aquesta voluntat.

Encara continua en algun grup de WhatsApp de Madrid?

D’alguns companys del ministeri sí, però la meva responsabilitat aquí a Catalunya és molt absorbent, estic centrat en això.

Va estar un any a Sanitat, amb l’adrenalina al màxim. No s’avorreix, al Parlament?

Tenim un programa de treball molt exigent. Eixamplar el partit, obrir-lo i dinamitzar-lo, per ocupar la centralitat política, i això exigeix molta dedicació, recórrer Catalunya. Com a grup parlamentari ens hem organitzat amb un govern alternatiu, que ens obliga a ser propositius. I també tenim un programa de viatges i entrevistes per explicar-nos a la resta d’Espanya i a Europa. Jo estic molt satisfet de la feina que fem i molt il·lusionat, i no se’m fa ni avorrit ni pesat, al contrari.

Se’n va de vacances?

Sí, amb la meva dona. Anirem una setmana a Astúries i una a Galícia. I potser fem una escapada a la platja. Descansarem. Intentaré fer una mica d’esport, però relaxadament. I lectura.

Quins llibres té pendents?

Uns quants, però en tinc dos com a objectiu: la biografia de Tarradellas de Joan Esculies i Josep Pla i Jaume Vicens Vives. L’hora de les decisions, la seva correspondència. I alguna lectura més, però ja de ficció. ●

L’altra taula “Catalunya està girant full, però encara ens queda obrir el diàleg entre catalans”

Els expatriats “Quan una persona pren unes decisions, ha de fer front a les conseqüències”

Barcelo Ternrim