A la corda fluixa

El partit s’ha trobat doblant l’aposta –sense tenir cap ressort per guanyarla– fins i tot abandonant el plantejament d’una proposta econòmica diferenciadora com abans tenia CiU. Això comporta que, encara que la pulsió interna majoritària sigui encaminar-se a la moderació, tingui dificultats per aconseguir-ho.

En aquest estadi, Junts no pot tornar a aconseguir la presidència de la Generalitat si no és pactant amb ERC. El discurs extrem l’aïlla pel que fa a la política nacional catalana. Ho va expressar fa mesos la consellera Lourdes Ciuró, que, com a antiga regidora de Convergència a Sabadell, no és aliena a les dificultats de l’independentisme a l’àrea metropolitana.

Per aconseguir la presidència, Junts només pot intentar superar els d’Oriol Junqueras mantenint el discurs dels purs per mirar de convèncer els seus votants que Esquerra ja no és independentista. Segons l’estimació de transferència de vot de l’últim baròmetre del CEO, els de Turull només capten votant per aquesta via. En els de la CUP el seu discurs gairebé no té incidència, a diferència d’ERC, que estima una captació d’exvotants del PSC, comuns, Junts, CUP i fins i tot PP.

I, precisament, aquesta és la dificultat que afronta Turull. Mentre mira d’atraure els moderats alcaldes del PDECat amb vista a les municipals, no pot frenar bruscament la radicalitat discursiva. El secretari general ha de caminar per la corda fluixa per virar el rumb del partit aconseguint que els dirigents del sector dur de Junts se sentin acompanyats i no caiguin en la tempta

Turull no pot frenar bruscament la radicalitat discursiva

ció d’impulsar una nova marca. I, així mateix, evitar que els seus inflamats seguidors passin a la CUP o a l’abstenció. Mantenir el votant que aquests dies fa circular l’antic cartell “Us volem a prop de casa” amb el lema dirigit a ERC, “Us volem a la presó per traïdors”, no li serà fàcil.