Urgeix un finançament autonòmic just

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Amb el cicle electoral de municipals i autonòmiques i generals en marxa, no sembla realista pensar que es pot afrontar la necessària –i tantes vegades ajornada– reforma del sistema de finançament autonòmic. Caldrà esperar, amb sort, fins que s’hagin format els nous parlaments i governs, tant central com autonòmics. Mentrestant, com ja és costum des del 2014, les comunitats autònomes continuaran cobrint els forats econòmics a còpia de recursos extraordinaris d’emergència que pugui implementar en cada cas el govern de torn. És evident que aquesta no és la manera correcta de funcionar. Un Estat de les autonomies sense un bon sistema de finançament per a l’administració que té les competències en els serveis bàsics és una greu anomalia democràtica que perjudica directament el conjunt dels ciutadans. En depenen les prestacions en educació, sanitat i serveis socials, que són la base de l’Estat de benestar.

Els interessos i els plantejaments de les comunitats autònomes de règim comú –el País Basc i Navarra en queden al marge– són molt difícils d’harmonitzar per definir un esquema de distribució de recursos equitatiu i equilibrat. Per això una reforma de l’actual sistema de finançament autonòmic només es pot dur a terme –descartades des de fa algunes legislatures les majories absolutes– a través d’un gran pacte d’Estat entre els grans partits que governen a la majoria de les comunitats autònomes i tenint en compte les singularitats de territoris com Catalunya. Però tampoc aquesta via no sembla possible a curt o mitjà termini, cosa que agreuja la crisi institucional que pateix Espanya.

Malgrat aquest escenari tan complex, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va anunciar ahir que, després de les vacances, presentarà una nova proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic sobre la base de les al·legacions que les comunitats autònomes van fer el gener passat i que eren al calaix esperant la resposta del Govern espanyol. L’objectiu d’aquesta iniciativa voluntariosa de la ministra només pot ser el de deixar constància que no hi ha un acord possible ni una majoria parlamentària perquè el Govern central pugui complir la promesa del president Sánchez de tirar endavant en aquesta legislatura la reforma del sistema de finançament autonòmic. Ella mateixa reconeix que ha fet la seva part, que són els governs autonòmics els que continuen parapetats en el model de màxims que cadascun defensa i que, així, és impossible avançar. La proposta del nou sistema de finançament que prepara la ministra d’Hisenda estarà vinculada a l’anomenada població ajustada, que és el càlcul que es pretén fer de cada territori ponderant les necessitats que tenen segons un ampli ventall d’indicadors, entre els quals, el de la població envellida o la dispersió dels habitants. És difícil, de tota manera, que aquesta nova proposta pugui suscitar els consensos necessaris.

L’actual sistema de finançament autonòmic, com s’ha denunciat en múltiples ocasions, és injust i penalitza unes comunitats davant les altres, ja que entre altres coses no respecta el principi d’ordinalitat. És el cas de Catalunya, que novament, segons les dades del 2020 que es van saber ahir, va ser la segona comunitat autònoma que més ingressos tributaris va aportar al sistema i, en canvi, va acabar sent la desena en recursos rebuts.

Cal apel·lar a la responsabilitat del conjunt de dirigents polítics per propiciar, una vegada per sempre, un debat serè, transparent i constructiu, allunyat dels interessos partidistes, sobre com finançar l’Estat de les autonomies de la manera més justa i eficient possible. ●

La proposta que farà el Govern central sembla condemnada al fracàs abans que es faci pública