Carril gelat

Ara que ja sabem que vivim una onada de calor que va començar al maig i que durarà fins a Tots Sants, s’entén l’èxit del circuit de gelateries, que justificaria la construcció d’un carril gelat. Hauria de passar per la Cosi-Duci del Poble Nou o la Badiani de l’Eixample, que ofereix un sabor inspirat en la recepta primigènia florentina a base de sucre, ous i llet. Des d’aquí, dues temptacions: cap al nord, Parallelo; cap al sud, DeLaCrem. L’al·licient rau en el fet que, com quan has de triar quina sèrie de Netflix et fa menys mandra mirar, poses a prova la teva capacitat per superar l’embarras du choix.

Adaptada a les intoleràncies i fòbies actuals, l’oferta, entre excepcional i frívola, es multiplica. La Lucciano’s reparteix números i els clients esperen que els cridin des del taulell. La imminència d’un gelat hauria de provocar certa il·lu

La imminència d’un gelat hauria de provocar certa il·lusió

sió, però l’expressió d’alguns dels que esperen –els que no estan pendents del mòbil– més aviat fa pensar en la sala d’espera d’un dentista. Quan aconsegueixen arribar al taulell, poden ensopegar amb veritats disruptives: “¿Vainilla? No en tenim”. Ho intenten arreglar dient que tenen un gelat amb remotes reminiscències a vainilla, però el disgust ja no te’l treu ningú. La resta són barreges espectaculars i psicodèliques, qui sap si parides en centres d’R+D. La litúrgia del gelat s’ha complicat. Això propicia que les cues siguin cada vegada més lentes. Si et ve de gust, pots triar diferents mostres, i això atrau els tastaolletes crònics o els barruts que, pel mateix preu, sopen per tota la setmana.

Un cop triat el gelat, passem a la fase del topping. És el nom presumptuós que defineix una mena de sorra de colors i textures diverses amb la qual s’arrebossa la cúpula del cucurutxo o la terrina. El ritual continua: ¿amb galeta o sense? Sortint del local, ja notes que el gelat es fon, però la culpa és teva per haver contribuït a escalfar el planeta. De manera que t’afanyes a llepar els laterals del cucurutxo amb una fruïció una mica viciosa (no ho facis ni davant de la teva mare ni davant dels teus fills), mentre intentes detectar, enmig de tanta empastifada creativa i arrebossada, on carai deu ser el remot ingredient de vainilla. ●