Sobre “Nonna”

M’agradaria respondre a l’article “Nonna”, que m’ha sobtat (Viure, 3/VIII/2022). Respectant sempre la llibertat d’expressió de l’autor, crec que es poden dir altres paraules més adients. D’un escrit agressiu, displacent i tremendista, se’n pot treure una ocasió per reflexionar sobre el bé que, per a l’Església, els cristians i per a tota la humanitat, significa el pontificat del papa Francesc.

Les possibles diferències entre el papa emèrit Benet i el Papa actual són de tarannà, formació i carisma. Són, per tant, l’expressió de l’amplitud de la mirada eclesial; però el fet és que hi ha una continuïtat clara en la visió crítica que tots dos mantenen amb la filosofia relativista vigent a Occident, que tants mals personals i socials produeix.

Si el papa Benet posava el dit a la nafra del factor ideològic (el rebuig de la veritat) que explica la buidor del món actual, el papa Francesc posa l’accent en les conseqüències d’aquesta buidor: la cultura del rebuig, el menyspreu de l’altre. Francesc completa aquest camí amb la defensa de la sacralitat dels immigrants i la custòdia de la vida que sant Joan Pau II i Benet XVI van emprendre. Hi ha una continuïtat profunda en l’accent que tots tres posen en la visió amorosa del cristianisme. Trobem Déu en el germà, especialment en aquell que té la vida més fràgil: el fetus, el desvalgut, el rebutjat.

A més a més, els catòlics sabem, des de la nostra fe i del nostre comportament eclesial, estimar el papa que el Senyor ens envia en cadascun dels moments de la història. Només en tenim un i, com deia santa Caterina de Senna, per a nosaltres és “el dolç Crist a la terra”. Em sembla que l’autor del referit article no pretén entrar en discussions. Jo tampoc. Algunes paraules poden portar-nos a l’enfrontament. I altres, a la comprensió i a la fraternitat.

Salvador Giménez

Bisbe de Lleida