URE Aragonès reobre el debat dels correbous i crida al consens El president reclama canvis en la tradició sense que sigui una “imposició” de Barcelona

Els correbous s’han convertit en un embolic per als municipis que decideixen acollir-los en les seves celebracions d’estiu. La incapacitat de trobar una posició comuna que conciliï la voluntat abolicionista amb les sensibilitats que perviuen, quant a les festes amb toros, s’accentua encara més amb la tornada a la plena normalitat de les festes d’aquest any, després de la pandèmia. Els interessos polítics als territoris on està més arrelada aquesta tradició, les Terres de l’Ebre, han fet que moltes formacions evitin posicionar-se sobre la qüestió. Però això va canviar ahir, quan el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va agafar el bou per les banyes i va defensar la necessitat de transformar aquestes tradicions des del consens, per evitar que el territori ho percebi com “una imposició de Barcelona”.

El discurs d’Aragonès arrencava tímidament advocant per una millora de la qualitat de vida d’alguns animals. Es ficava en aigües pantanoses, i va decidir adoptar una posició moderada sobre una qüestió en què pocs s’atreveixen al territori català. “Moltes tradicions han de canviar per una qüestió de benestar animal. La millor manera d’abordarho és que siguin els mateixos àmbits on se celebren aquestes festes els que entenguin que han d’evolucionar”, deia el president en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. I afegia tot seguit: “Si és percebut pel territori com una imposició de Barcelona, serà molt complicat avançar”.

Amb aquestes paraules, la màxima autoritat política del país llançava la pilota als impulsors d’aquestes festes i reclamava “una feina amb els ajuntaments, també responsables de la qualitat de vida dels animals”. Cada any se celebren més de 400 actes taurins, la gran majoria a les comarques ebrenques, amb un centenar de bous embolats (de foc) en una vintena de municipis. “No s’ha de criminalitzar el territori. Si es vol obrir el debat, s’ha de fer de manera generalitzada i sobre el benestar de tots els animals, no només el dels bous”, indicava l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, que entenia les paraules del president de la Generalitat com una porta al consens.

Durant les últimes setmanes, els grups antitaurins han reactivat la cursa de fons per aconseguir la prohibició dels bous embolats i capllaçats a Catalunya, les dues modalitats més polèmiques d’aquestes celebracions. “Fins ara cap president no s’havia mullat, i

Els animalistes culpen l’interès polític d’endarrerir la votació de la llei per vetar els bous

Aragonès demana la col·laboració dels ajuntaments per millorar el benestar dels animals

em sembla un acte molt valent”, explica Aïda Gascón, directora de l’entitat animalista AnimaNaturalis. Tot i això, consideren que no s’ha fet prou, i reclamen accelerar la votació al Parlament de la controvertida llei per vetar els bous, encara sense data. “És el moment d’assumir responsabilitats i deixar de llançar pilotes fora per interessos polítics”, critica Gascón, que considera que les pròximes eleccions municipals són el motiu d’aquest retard.

El president de l’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre, Santiago Albiol, sent la seva tradició atacada i planta cara: “Defensarem el nostre patrimoni cultural tant sí com no”. Rebutgen la proposició d’Aragonès de modificar algunes pràctiques i asseguren que s’han adaptat als temps que corren, amb mesures com el control veterinari previ i posterior a les curses, que també ha enaltit el president de Catalunya. “Haurien de deixar de decidir de manera ignorant i enaltir el valor cultural i econòmic d’aquesta tradició”, afegia Albiol.

Malgrat que els bous perden adeptes any rere any, alguns ciutadans no entenen per què no es condemnen com es va fer amb les corrides de toros l’any 2010, mentre que d’altres rebutgen les decisions preses des de la capital. ■

Un toro embolat en una celebració a Sant Jaume d’Enveja (Montsià) en una imatge d’arxiu