La Vanguardia (Català-1ª edició)
El canvi climàtic també mata la història
La sequera amenaça el poblat neolític de Banyoles, fins ara protegit per la humitat del subsol
Al jaciment de la Draga, a Banyoles, li ha sorgit un enemic perillosíssim. No són els saquejadors, ni els cercadors furtius de tresors, ni tan sols la falta de fons públics per a l’excavació.
És el canvi climàtic, amb furioses manifestacions com la duríssima i prolongada onada de calor de les últimes setmanes, que podria estar posant en risc irreversible un tresor que no és ni d’or ni de plata. És de fusta.
A la Draga s’hi han descobert al voltant de mil tres-cents pals de cabanes, clavats als llots lacustres, per construir-hi a sobre, salvant la humitat, cabanes que podien fer cinc metres d’ample i tres d’alt. També hi han aparegut centenars de les bigues i travesses d’aquells habitatges, així com centenars d’objectes de la vida quotidiana de fa 7.400 anys.
Amb tota seguretat, la riba oriental del llac de Banyoles encara té moltes sorpreses per oferir, veritables arsenals d’informació i dades en forma d’eines, armes, pilars o estructures de cases que podrien ser allà des que en algun moment del període neolític –la fase en què la humanitat comença a domesticar les plantes, la fase en què neix l’agricultura, els assentaments humans estables, és a dir, la ciutat, i després els sistemes de govern i la civilització– totes les restes van quedar sepultades o enfonsades.
Coberts de fang i aigua i sense oxigen, tots aquests objectes tenen una protecció absoluta contra la putrefacció. Ara la sequera i el progressiu descens de la capa freàtica als voltants del llac amenacen de donar accés a l’oxigen i fer malbé aquestes fustes tan precioses. El jaciment té uns 15.000 m2, dels quals amb prou feines 1.000 estan excavats ara per ara.
És per això que l’equip d’arqueòlegs que des del 1990 treballa en aquest jaciment prepara un pla d’atac contra aquests efectes climàtics, en col·laboració amb la Universitat de Tuscia i l’entitat Arc Nucle Art. En un pla triennal s’intentarà monitorar com el descens de la humitat, l’augment de la temperatura i altres factors poden afectar el que queda per descobrir. Partint del pla, s’establiran les futures campanyes arqueològiques.
“Els voltants de l’estany són com una esponja, on tot s’ha mantingut durant segles; hem de lluitar contra el procés d’assecatge”, explica una de les responsables de l’actuació, Raquel Piqué, arqueòloga de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb Piqué treballen en les excavacions el Museu Arqueològic Comarcal de la Banyoles, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), l’Ajuntament local, el Consell
Superior d’Investigacions Científiques-IMF i el Departament de Cultura. “Segur que encara queden tres o quatre mil metres quadrats amb restes d’interès que es podrien veure afectades si les condicions canvien”, alerta Antoni Palomo, del MAC, i codirector dels treballs.
Perquè la Draga és excepcional a escala europea. El 2012 s’hi va descobrir un arc de fusta de teix de 108 centímetres perfectament conservat. Però també hi ha fletxes, aixes, des
La fal a ’oxigen als fangs el vol an el llac e Banyoles ha permès conservar roncs ’arbre ili a s per cons r ir habi a ges i mol es eines ran m s e !""" anys
trals, petxines i cargols marins amb què fabricaven collarets i altres adornaments, restes de corda de tota mena, fabricats amb fibres vegetals, i la descomunal quantitat de 400.000 restes de llavors (blat dur, ordi, espelta, llentia) i fruits (avellana, gla, mora, nabiu, cirera), l’arsenal més gran que s’ha descobert en un jaciment neolític a la península Ibèrica. Però no és que fossin veggies: també hi apareixen restes d’animals domèstics com de vaca, cabra i porc, encara que amb prou feines un 3% de les restes animals són de caça, principalment ur, senglar, cérvol, cabirol i cabra salvatge. També van consumir productes del mar (és a 35 km), com musclos, però amb prou feines espècies d’aigua dolça (la tenien sota els peus), com anguila o, fins i tot, tortuga.
Amb tot això, la fotografia que s’extreu d’aquell neolític té milions de píxels de definició. La Draga explica –el parc arqueològic creat al lloc és una delícia per a nens– amb un nivell de detall quirúrgic com es vivia a la vora de Banyoles fa uns 7.400 anys. Se sap que planificaven la tala dels pilars i els troncs principals de les cabanes durant l’hivern, i el manteniment de parts no estructurals es prolongava durant tot l’any. També se sap quins animals i plantes havien domesticat; que utilitzaven pedrenyals per encendre foc; que tenien 14 tipus de llenya, amb predomini del roure i el boix; que el nivell de l’aigua va anar creixent; que les construccions van evolucionar, amb la instal·lació de sòls empedrats, i que van ocupar l’espai, en dues fases, durant al voltant de tres segles.
La Draga és, de fet, un altre llegat dels Jocs Olímpics de Barcelona. El jaciment va ser descobert durant els treballs de preparació de la subseu olímpica de rem en aquesta localitat. Aviat es va entendre la importància del que hi havia al fons del fang, i des del 1996 les campanyes arqueològiques són contínues. La d’aquest any es farà després de l’estiu. ●