Costa de creure

Us castigaran pel que ens heu fet!”. És el crit esquinçat d’una supervivent del camp de concentració de Bergen-Belsen a les cruels carcelleres que la van mantenir presa en condicions infrahumanes i amb una violència desmesurada fins al seu alliberament, l’abril del 1945. L’escena reflecteix la barbàrie de les atrocitats que es van cometre en aquest recinte sota les ordres d’Adolf Hitler i el seu Tercer Reich. “Costa de creure el que han fet”, assegura a càmera un dels oficials britànics que van participar en l’alliberament, mentre es mostra el rostre de les SS-Aufseherinnen, les anomenades guardianes nazis de les SS, després de ser detingudes pels aliats.

Aquestes imatges corresponen al segon capítol de la sèrie documental Las mujeres en el proyecto nazi, dirigida per Christian Delage i que actualment s’emet a RTVE Play, i La noche temática, on es relata que prop de 4.000 dones, uniformades i armades, van ser còmplices dels assassinats massius en aquests recintes de concentració durant la Segona Guerra Mundial. Entre altres tasques, les vigilants van elaborar les llistes dels presoners, van organitzar les deportacions i els afusellaments massius i van supervisar els camps de concentració, a més de perpetrar una infinitat de brutalitats.

Irma Grese, l’Àngel d’Auschwitz; Herta Bothe, la Sàdica de Stutthof, o Maria Mandel, la Bèstia d’Auschwitz, són alguns dels noms que es porten a col·lació en aquesta cinta i que destaquen perquè van ser les assassines més implacables, ferotges i sàdiques del Führer. La seva manera de torturar i vexar les deportades les va fer més temibles encara que els seus camarades masculins, i van cometre centenars de crims diaris. De fet, se les va arribar a considerar una “anomalia”, ja que la societat de l’època refusava que aquell comportament fos propi d’una dona.

Després de més d’una dècada dedicada a la investigació de l’Holocaust i després de veure aquest documental, em ratifico que les guardianes van ser una mà executora i implacable de la justícia ària, que van sentir satisfacció davant el que generaven les seves actuacions, no només per provocar patiment en l’altre, sinó sobretot pel domini de dur-lo a terme. I, per molt que les guardianes rebatessin sobre una estrada que simplement havien acatat les ordres dels seus superiors, la realitat és que van fer justícia pel seu compte. Amb elles es demostra que la maldat no distingeix entre sexes. ●