Actor, protagonitza ‘Trece vidas’

Viggo Mortensen

tacte amb gent que s’havia entrenat al nord d’Espanya, a les muntanyes. Em va explicar que les roques eren les mateixes de Tailàndia i les condicions també, però que l’aigua seria més freda: era hivern. Ho vaig provar i em va semblar espantós, no entenia per què algú bussejava en un llac subterrani per diversió. Però com a actor ho has de poder fer bé.

Com va ser el rodatge?

Tots els actors que interpretem els bussejadors ens vam preparar meticulosament. Sabíem que no només es tractava que el que féssim resultés creïble, també volíem sobreviure a la filmació. A més en Ron és un gran narrador i va fer

Trece vidas com un film independent gegant.

En quin sentit?

Els tailandesos van fer les seves escenes en el seu idioma. Vint anys enrere, amb un altre director, tots haurien parlat en anglès, i la trama hauria girat entorn dels occidentals, mostrant el seu heroisme. Aquí no. I no era un film d’efectes especials. Érem sota l’aigua, fent el que es veu a la pantalla. En Rick va dir a en Ron que creia que havíem après prou per fer les escenes de debò. I així va ser.

El film exemplifica el poder de la solidaritat comunitària? Totalment. En aquests temps en què tants líders exhibeixen un comportament egoista, ambiciós i deshonest com si fos un exemple, és meravellós un esdeveniment que exemplifica la col·laboració altruista. Cap dels que va participar en aquest esforç no ho va fer per fer-se ric. Ni en Rick ni els altres bussejadors que van arribar de l’estranger ni els tailandesos. Ho van fer perquè era el correcte. Es va demostrar que els humans són capaços de coses sorprenents si treballen junts. De vegades ho oblidem i fins i tot ens fascina gent que es comporta veritablement malament, veiem com aconsegueixen les coses així i per això creiem que cal votar-los. ●