La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dinamita per a l’agost
Bullet train
Direcció: avid Lei?ch
Intèrprets: Brad Pi??, Joey King, Aaron Taylor-Johnson, Michael Shannon Producció: EUA-Japó, 2022. Acció
El 2019 Brad Pitt es va posar a les mans de dos dels millors cineastes nord-americans en actiu, Quentin Tarantino i James Gray, i a les seves ordres va interpretar, respectivament, Érase una vez en… Hollywood, que li va valer l’Oscar al millor actor secundari, i Ad Astra, dues actuacions de les que deixen empremta. Després va arribar la pandèmia, el confinament, el món es va estremir... i Brad Pitt ha tardat tres anys a tornar-nos a visitar. Aquest any ha tornat amb dos títols que no resplendiran en la seva filmografia, però que sí que li donaran oxigen i plaer (salta a la vista que es va divertir com un nen el dia de
Reis participant-hi), sense que el seu carisma ni el seu prestigi pateixin cap esgarrinxada. La simpatia de Pitt imanta la pantalla i les seves dots de comediant són molt notables. El primer títol, estrenat a l’abril, va ser La ciudad perdida, una pel·lícula d’aventures d’arrel clàssica protagonitzada per Sandra Bullock i Channing Tatum, en què Pitt tenia un paper tan breu com feliçment inesborrable.
Avui ens arriba el segon, Bullet train, que, per cert, fa una doble picada d’ullet a La ciudad perdida. Es tracta d’una barreja embogida, molt embogida, de thriller, acció accelerada, comèdia i cinema de catàstrofes. D’entrada té una certa semblança amb la popular Train to Busan, de Yeon Sang-ho, accentuat per la localització asiàtica (allà, Corea del Sud; aquí, el Japó). Tota la peripècia vertiginosa transcorre, tret d’alguns flash backs informatius, a dins d’un tren d’alta velocitat, i si bé no hi ha zombis, tota la fauna protagonista actua amb la mateixa virulència, ja que es tracta d’un grup de personatges vinculats amb el crim, més desorganitzat que no pas organitzat, que hi coincideixen per una confabulació que es podria dir que està perpetrada per l’Agatha Christie d’Assassinat a l’Orient Express.
La trama del film és absolutament insubstancial, però l’alt nivell de deliri que aconsegueixen les dues hores de moviment imparable, baralles i acrobàcies, així com l’inspirat perfil caricaturesc dels implicats (Pitt, la noia letal amb pinta de nena o el mafiós mexicà), constitueixen motius més que raonables per considerar Bullet train com un entreteniment estiuenc eficaç. Per no parlar del tram final demencial, un fragment inenarrable i paroxístic de disaster movie hiperbòlica: Loquilandia, al costat d’això, era un melodrama espiritual. ●
Direcció: Intèrprets:
Producció:
Dotada d’una cara privilegiada i expressiva amb què és capaç de transmetre les emocions d’un personatge tan complex com el que assumeix en aquest llargmetratge dirigit per Stefan Jäger, l’actriu Maresi Riegner aporta total versemblança a la protagonista. Una dona que l’any 1906 es veu relegada a exercir el paper d’esposa obedient i afectuosa, a part d’exercir –seguint estrictament les normes imposades per la societat burgesa– l’acurada cura de les seves dues filles petites. Que el temps se’n va per no tornar, com ja va sentenciar Virgili, és una