La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una ferida sense tancar Un any després de perdre Messi, el Barça se sent en deute amb l’argentí
El deu. Tres paràgrafs. Un comunicat. Un adeu dolorós. Nova samarreta, altres colors, canvi de casa. I una ferida sense tancar.
El 5 d’agost de l’any passat es va acabar una era, potser l’etapa més gloriosa que el Barcelona ha conegut. Mai abans el club blaugrana no va engreixar tant el seu palmarès i les seves vitrines com en aquest període de 17 anys. Es pot considerar el moment de màxima esplendor per brillantor del joc i admiració global. Van arribar quatre Champions League, deu lligues, set Copes del Rei i tres Mundials de Clubs, entre altres trofeus, tots lligats al peu esquerre d’un futbolista argentí que va firmar en un tovalló, que va debutar sent menor d’edat i no va parar fins a convertir-se en l’home que més vegades ha defensat la samarreta blaugrana.
La història feliç semblava que no tenia final. Fins que el que no va poder trencar un burofax l’any 2020 va esclatar quan ningú no s’ho imaginava. El 5 d’agost del 2021 hi havia prevista una reunió va passant. “És el moment més a les oficines del club. Jorge Messi dur de la meva carrera, més que estava citat amb l’única finalitat totes les derrotes. Aquest és el fide firmar la renovació (tècnicanal. És el club que m’estimo i sento ment un refitxatge) del seu fill per tristesa, molta”, va dir enfonsat el cinc anys més. Aquesta signatura ja excapità blaugrana. no es va estampar mai al contracte Llavors va començar la nostàlmalgrat que les dues parts havien gia, les mirades de reull i la tempoarribat a un acord i era el desig de rada més distòpica. Per a Messi, Leo. per al Barça i per als seus aficio
No es va poder “formalitzar a nats, que van veure com una setcausa d’obstaclesbstacles manamana desprésd (15 econòmics i esd’aggost) el Parc En tructurals”. altress ded de elsPrínceps París paraules, aclamava era invial’argentí. ble inscriuA cap no re’l per laa lil va anar bé crisi financeeseense l’altre. ra del club i pel El Barcelona fair play dee LaLi-LaLi no jugavajuga la segoga. “Davant aquesta situació, Liona competició europea des del nel Messi no continuarà lligat al curs 2003-2004. Menys de set FC Barcelona”, deia l’escrit. mesos després de caure eliminat
Hi va haver qui va pensar que pel Celtic a la UEFA debutava era un estratagema de Joan LaMessi. L’equip blaugrana, amb porta, una manera d’intentar l’argentí a la plantilla, només es va pressionar Javier Tebas perquè quedar una vegada en blanc. Senrebaixés les seves exigències i no se ell, va tornar a l’Europa League deixés escapar-se la gran estrella i no va guanyar res, com a la 2006del torneig. Però no. No hi havia 2007. La vida sense Messi és dura. cap rerefons. “Som a l’era post Messi. Vaig ser el
PARTITS HA JGAT AMB EL PSG
Aquesta vegada no hi havia carta amagada ni roc a la faixa, ni gir laportià. No era necessari llegir entre línies. Tocava abraçar la literalitat de les paraules. Ningú no cridaria “Que n’aprenguin!”.
Al contrari. Des d’aquell dia, Messi va sentir que el president que ell mateix va votar el 7 de març del 2021 no havia esgotat totes les opcions, sinó que s’havia
GOLS HA MARCAT AMB EL PSG rendit. “El club està per damunt de tot, fins i tot del millor jugador de la història. Estic trist, però estic convençut que fem el millor per al futur del Barcelona”, va raonar Laporta. Tot i això, alguna cosa es va trencar entre ells, com es va poder comprovar tres dies després amb una freda salutació just abans de plorar al faristol davant el món. Ni ell mateix entenia el que li esta
Títols ha guanyat: lliga i supercopa primer a aspirar a guanyar títols, però no. Sense en Leo tot és més difícil. Hem de ser realistes, tenir calma i paciència”, va corroborar Xavi, substitut de Koeman.
En el seu nou inici, Messi va escollir el 30, el seu primer dorsal al Camp Nou, i sí que va guanyar (la lliga francesa) però no va brillar. L’argentí es va quedar en 11 gols (tres doblets). No feia tan pocs gols en una temporada des de la 2005-2006. I va ser eliminat de la Champions a vuitens al març al Bernabeu pel Reial Madrid. Un desengany que va provocar que els aficionats del PSG es rabegessin amb ell i Neymar i el xiulessin. Mai vist a Barcelona.
És normal que les dues parts, descontentes, provin d’acostar posicions. A Leo, fets els 35, li queda un any de contracte –per primera vegada tindrà un entrenador que no parla castellà– i s’il·lusiona amb l’albiceleste i el Mundial de Qatar, d’aquí tres mesos. Després no tanca la porta a tornar. I Laporta sent que té un deute amb el deu. Li deu un homenatge. Per què no tot un any? Xavi, a la banqueta, el secunda. Un any després la ferida no s’ha tancat. ●