Educar o sexualitzar

La desafortunada gimcana porno amb nens i nenes organitzada per l’Ajuntament de Vilassar de Mar ha tornat el debat de l’educació sexual a la primera línia. Com hem d’educar els nostres fills en aquesta matèria? Els temps foscos de la dictadura franquista van fer molt mal en aquest sentit i el desvetllament que va suposar la recuperació de la democràcia va ser molt abrupte. Vam passar d’un extrem a l’altre sense gairebé transició. Però han passat més de quatre dècades i hi ha hagut prou temps per encarar aquesta qüestió de manera seriosa, serena, professional, consensuada amb les famílies i educadors, sense oblidar que el principal objectiu és el benestar i la formació dels menors. En aquest llarg període de temps, la societat ha evolucionat i han aparegut nous sistemes de comunicació que faciliten l’accés a la informació, bona i dolenta, a qualsevol edat i que han accelerat la maduresa dels nens i nenes. Què fem aleshores si els menors ja veuen porno en la preadolescència i juguen a voler ser grans escurçant cada vegada més la imprescindible etapa infantil?

Entre moltes altres iniciatives, les escoles han incorporat aquesta informació a les aules, els centres de salut fan xerrades als instituts i les famílies fan les altres coses. Però hi ha línies d’actuació més polítiques que professionals que tenen la tendència a ser transgressores sota una mal entesa modernitat, sense tenir en compte que vulneren drets i lleis.

Això és el que ha passat a Vilassar de Mar. L’Ajuntament es va justificar ahir indicant que els preadolescents veuen continguts pornogràfics i, com a errònia resposta, es van apuntar a la festa sexualitzant en lloc d’educar. Sexualitzen més que eduquen perquè introdueixen els nens i les nenes en les mateixes pràctiques que volen criticar. A més, ho van fer sense avisar els pares i publicant les fotos dels menors a les xarxes socials oficials sense permís i sense ocultar-ne els rostres. No sabem l’opinió dels xavals que van participar en aquest despropòsit, però les famílies estan atònites i comprensiblement indignades. S’ha fet malament, i d’aquest greu error que veurem si té recorregut judicial se n’ha de prendre nota per evitar que es repeteixi en el futur.