HISTÒRIES DEL MÓN Veu per als aborígens d’Austràlia

Un referèndum plantejarà un cos assessor de representants davant el Govern

Tamati Smith va arribar al Festival de Garma, al Territori del Nord, dijous a la tarda amb les seves càmeres Cànon. Getty Images el va enviar a aquest festival de la cultura yolngu durant la visita del primer ministre, Anthony Albanese. Quan va acabar el seu discurs, en què va anunciar la intenció de convocar un referèndum per modificar la Constitució i crear un cos permanent de representants de les primeres nacions per assessorar el Govern, en Tamati va veure que Albanese baixava de l’escenari d’un salt i s’acostava al doctor Galarrwuy Yunipingu, ancià de la zona, assegut a la seva dreta, a primera fila. “[Galarrwuy] el va assenyalar amb el dit i li va dir: ‘Parles de debò?’”, recorda Smith, “El primer ministre li va contestar: ‘Sí, ho farem’”.

Albanese, laborista que al maig va guanyar les eleccions i va posar fi a una dècada de governs conservadors, va prometre que implementaria l’Uluru Statment “des del cor”. Es tracta d’un text de 440 paraules que 250 delegats indígenes van aprovar el 2017 i que conté tres objectius: una veu al Parlament, un tractat i veritat. “Crec que hi ha un buit al cor dels australians per a l’[Uluru] Statment –va assegurar des de la tribuna–. “Estem buscant un moment de canvi, a més, un de molt simple”. La seva proposta és convocar un referèndum el maig del 2023, una data simbòlica, ja que serà a mig mandat (són de tres anys) i es compliran 50 anys del referèndum del 1967, que va atorgar la ciutadania als aborígens i els illencs de l’estret de Torres. Fins aleshores la Constitució només els esmentava en dos articles, el 51 i el 127, per excloure’ls.

“Austràlia no ha de triar entre millorar la vida de la gent o canviar la Constitució. Hem de fer totes dues coses –assegurava–. Els 121 anys d’arrogància de governs de la Commonwealth creient que en sabien prou per imposar les seves solucions a la població aborigen ens han portat fins aquí”. Albanese, vestit amb una camisa blava i un barret de viatger beix, va aprofitar el poder de l’escenari de Garma després de dos anys: “Si no ho fem ara, quan?”.

Però no totes les veus estan a favor de la proposta. Aquesta mateixa setmana, la senadora aborigen Jacinta Price deia a la cadena ABC que segurament no faria campanya per al referèndum: “No ens vull veure dividits per aquesta qüestió de raça i no vull continuar bolcant diners en una indústria que es realitza a propòsit de la misèria dels indígenes australians”, apuntava la liberal. En la seva intervenció, Price va assegurar que hi ha problemes “més urgents” i posava com a exemple l’educació o el final de la prohibició de vendre alcohol en algunes comunitats del Territori del Nord.

Una postura compartida, amb matisos, a l’altre grup. Lidia Thorpe, dona djabwurrung, gunnai i gundijmara, i senadora dels Verds, apuntava: “Necessitem veure, d’aquest govern, més accions tangibles per a la gent de les primeres nacions en matèries com el sistema sanitari, el judicial, l’ecologia o les reparacions per als supervivents de les generacions robades”. El grup ja va avançar abans de l’anunci que no s’oposarà a la proposta laborista al Senat, però el seu líder, Adam Brandt, va fer campanya per a la creació d’una Comissió de la Veritat, un tractat amb la població aborigen i després l’articulació de la “veu al Parlament”.

“Crec que no queda clar com s’articularà aquesta veu perquè ens representi a tots”, critica Jakelin Troy. Dona ngarigu, Troy és professora de lingüística, directora d’Investigació indígena a la Universitat de Sydney i durant deu anys va treballar a l’ATSIC. Aquesta agència estatal representava les primeres nacions d’Austràlia i gestionava un pressupost milionari per als projectes de les comunitats indígenes. Segons la seva opinió, el canvi a la Constitució pot evitar que els “treguin” la veu, però té dubtes sobre si els elegits seran gent de la corda del Govern: “Teníem molta veu, vam tenir molt d’èxit i vam poder posar els diners sobre el terreny”, conclou.

Els laboristes volen fer la consulta el 2023, 50 anys després que els indígenes obtinguessin la ciutadania

Dels 44 referèndums celebrats, només vuit s’han aprovat. La legislació diu que cal obtenir el sí en tots els estats i territoris o en quatre d’aquests, excloent-ne el Territori del Nord i la capital, Canberra. “Honestament, crec que encara hi ha molta Austràlia blanca que no està preparada per a això –reconeix en Tamati des de Darwin–. Si obtenim la majoria, seré feliç, però soc pessimista”.

Tamati Smith / Getty