La Vanguardia (Català-1ª edició)
Podem, una causa perduda
Els tribunals han obert nombrosos casos contra càrrecs liles i han acabat arxivats
El cas de la mainadera màgica de la ministra Irene Montero va ser això, una fantasia. El jutge Escalonilla el va arxivar un dia abans de les vacances d’estiu, alhora que arxivava la causa sobre la consultora Neurona. Amb això, tot el material amb què Escalonilla treballava des de l’estiu del 2020 contra Podem no va arribar enlloc. En total, les causes arxivades contra Podem i els seus líders, després de propiciar innombrables portades acusatòries, s’acosta a la vintena. Només van prosperar les condemnes per presumpta agressió a un policia d’Isa Serra, actual assessora del Ministeri d’Igualtat, i Alberto Rodríguez, a qui la condemna li va costar la pèrdua de l’acta de diputat –el Constitucional podria tornar-l’hi ben aviat–. En tots dos casos, sense que el material videogràfic aportés cap prova de l’existència de les agressions.
El mateix dia que el jutge Escalonilla arxivava totes les causes derivades de la denúncia de l’exadvocat de Podem José Manuel Calvente (que acusava el partit d’una dotzena de delictes), el jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón n’obria una altra contra el fundador del partit, Juan Carlos Monedero, i li atribuïa la barbaritat d’un centenar de comptes ocults. La causa sorgeix del testimoni de l’exdirector de Contraintel·ligència Militar de Veneçuela Hugo Carvajal, àlies el Pollo Carvajal, que va oferir aquesta i altres acusacions a canvi de no ser extradit als Estats Units, on està buscat per narcotràfic. La Fiscalia ja va informar aleshores que el testimoni de Carvajal no té solidesa i va descartar obrir-ne cap causa. Però a GarcíaCastellón –a qui el Suprem va cridar a l’ordre pel seu afany a girar contra el llavors vicepresident Pablo Iglesias la causa pel robatori del mòbil de la seva col·laboradora Dina Bousselham, que va acabar en mans de José Manuel Villarejo i dels periodistes del seu clan– li sembla que cal investigar més el patrimoni de Monedero.
Des de fa anys, Podem denuncia aquestes pràctiques, que han propiciat fins i tot proves falsificades i que han mantingut els assenyalats al purgatori de la imputació durant períodes inusualment llargs, però l’acumulació d’arxivaments és tan gran que la preocupació s’ha estès a part de l’acadèmia jurídica –que denuncia l’ús punitiu de l’admissió a tràmit– i fins i tot a un sector de la judicatura. Podem, de moment, no s’ha querellat per prevaricació contra cap togat, tret de l’avui delegada del Govern central contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, que va aconseguir la condemna de sis anys per prevaricació, suborn i fabricació de proves del jutge Santiago Alba, que tot i això, no ha entrat a la presó. La prevaricació –com tots els tipus penals vinculats a corrupció i abús de poder– és garantista, de manera que les proves han de ser més que flagrants perquè prosperi.
Però en termes d’opinió pública, Podem ha guanyat la batalla, ja que els successius arxivaments i els escandalosos enregistraments de Villarejo, en què es parla obertament de fabricar proves contra Iglesias, dibuixen els contorns d’una acció policial, judicial i mediàtica de motivació política. La justícia no és un arcà i no escapa al comú el calvari de causes basades en nebulosos indicis. La fetor del lawfare –expressió per al “cop d’Estat judicial” popularitzada arran de l’empresonament de Luiz Inácio Lula da Silva– és tan patent que va contribuir a debilitar el partit des del 2016. Cap institució no ha adoptat mesures que restitueixin la confiança en la justícia i en la netedat de la pugna democràtica, mentre l’òrgan rector dels jutges continua operant 1.300 dies després de prescriure’n el mandat. ●
Al tancament dels casos s’hi han afegit els enregistraments de Villarejo, que parlen de fabricar proves falses