Sepulcre blanquejat

Hi ha dues teories sobre la ràpida expansió del primer cristianisme. Actualitzant la vella tesi de l’il·lustrat Edward Gibbon sobre l’enfonsament del món grecollatí, Catherine Nixey, exponent del nou ateisme british, ha tingut èxit comparant els cristians amb els talibans destructors de la ciència i la cultura clàssica. En canvi, Alan Kreider descriu les comunitats cristianes com a promotores d’una pacífica subversió. Anul·laven la frontera entre amo i esclau. Suportaven la marginalitat i la persecució. Convivien en serena fraternitat. Enlluernaven. Els documents proven una tesi i l’altra. Hi va haver cristians que van subvertir la cultura pagana amb paciència; d’altres van fer-ho amb fanatisme. Ambdues línies es van desplegar en paral·lel. Poder i croades, sí; però també monjos que van ensenyar a llegir, frares que van alimentar i dignificar els pobres.

La visió bel·licosa del catolicisme encara té partidaris. Més que la proclamació de la fe, els interessa el combat. A favor de la tradició. Contra el relativisme contemporani. Contra la ideologia de gènere. Contra les lleis que afirmen que la vida humana no té més límits que el desig. Infanteria conservadora en la guerra cultural, contribueixen a crear tensió dialèctica en un Occident narcotitzat per l’hedonisme. Però no suporten Bergoglio. Menyspreen la seva visió de l’Església com un “hospital de campanya” per acollir les víctimes socials i morals del món actual.

Aquest corrent reaccionari fascina els ateus conservadors. Que no participen de la creença essencial. Però s’acosten a l’Església com si fos l’últim bastió dogmàtic. A Itàlia se’ls coneix com els “ateus devots”. Admiraven Benet XVI perquè qüestionava el món. Odien Francesc perquè vol que els cristians es facin càrrec del dolor del món. Ignoren el fil que uneix els dos papes. Polític (dimissió de Benet XVI, elecció de Francesc); doctrinal: la teologia de l’amor. Sotmeten el catolicisme a la política. Steve Bannon és el més conegut. Giuliano Ferrara, el més intel·ligent. Entre nosaltres, n’hi ha un que sembla que descarregui rancors personals, amb els seus cops de cec. Ateus devots. Afalagats en opaques estances vaticanes que Francesc vol airejar. ¿Són la versió contemporània dels hipòcrites? Sepulcres blanquejats. ●

Odien Francesc perquè vol que els cristians assumeixin el dolor del món