La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els alumnes que suspenen matemàtiques són el doble a la pública que a la privada
Hi afecten la titularitat del centre, la complexitat dels alumnes i les repeticions
El baix rendiment en matemàtiques dels estudiants de 4t d’ESO, que es van examinar de competències bàsiques al març –el més baix dels últims onze anys–, amaga diferències importants entre col·lectius d’alumnes, entre les quals destaca el resultat dels centres públics, que reflecteix un retrocés més gran que els de titularitat privada.
Així doncs, segons l’informe del Consell Superior d’Avaluació de la Generalitat, que és l’organisme encarregat d’avaluar el sistema educatiu, si la puntuació mitjana obtinguda pel conjunt de joves catalans que acaben aquest curs l’educació bàsica és de 61 –nou punts per sota del que els estàndards internacionals consideren un mínim òptim–, als centres públics aquesta mitjana és de 58,2 punts, i als privats, de 66,5.
Els alumnes amb un rendiment de nivell molt baix són gairebé el doble a la pública que a la privada, amb xifres d’un 28,2% i d’un 15,1%, respectivament. Per a la salut del sistema formatiu, es considera que aquesta hauria de ser la situació de menys d’un 15% de la població escolar, ja que són els coneixements bàsics que un ciutadà ha d’adquirir quan acaba l’educació obligatòria. I preferentment, s’espera que no superin un 5%. Per tant, xifres properes a un 30% són molt elevades.
Si a aquests alumnes que obtenen l’equivalent a un “no assolit” s’hi afegeixen els que obtenen un nivell mig baix, la xifra s’eleva a un 60% a la pública, i a un 43% a la privada.
A l’extrem del nivell alt també s’hi observen diferències entre un 14,2% d’alumnes amb totes les respostes de competències bàsiques correctes i un 23,4% en centres privats.
Per dos terços d’estudiants que van fer aquestes proves al març, més de 81.000 adolescents, els exercicis de competències bàsiques els van semblar, en general, “fàcils” o, fins i tot, “molt fàcils”. En canvi, l’examen de matemàtiques inverteix aquesta proporció. La percepció per a cinc de cada deu és que havien estat “difícils”, i dos de cada deu van afegir-hi l’adverbi “molt”.
La tipologia del centre, no pas per la titularitat, sinó per la composició dels estudiants, també afecta els resultats obtinguts pels alumnes. El Departament d’Educació divideix els centres en tres categories en funció de la seva complexitat: alta, mitjana i baixa. N’analitza factors com l’especificitat d’alumnes amb necessitats educatives especials, amb desavantatges educatius per la seva situació econòmica, cultural o social o pel moment en què s’han incorporat al sistema educatiu. La mobilitat d’alumnes i de professors, l’absentisme o la baixa demanda de matrícules són altres factors que es tenen en compte. D’aquesta manera, s’apliquen polítiques de compensació per ajudar a reequilibrar el mapa amb més professors de reforç o menys alumnes per aula.
Malgrat això, els centres d’alta complexitat s’han allunyat de la mitjana de Catalunya (una puntuació de 52 sobre el 61 del total) amb un 40% de no aprovats. Només tres de cada deu alumnes tenen un nivell mitjà o alt. La resta tenen un nivell mig baix d’unes competències matemàtiques que ja són bàsiques.
En canvi, els percentatges dels centres que no tenen aquesta càrrega sobre la diversitat compleixen o s’acosten al nivell que els estàndards internacionals consideren bons: una puntuació de 69 (l’òptima és 70), un 8% d’alumnes que no aconsegueixen el mínim (menys d’un 15%) i més d’un 26% que ho responen tot correctament (és desitjable més d’un 30%).
A l’informe s’indica que en aquesta variable –i a la dels repetidors– cal “prendre-hi mesures urgents per a l’equitat del sistema”. De fet, en matemàtiques, la repetició no ha servit o, si més no, no pas per al propòsit buscat, millorar el progrés acadèmic. Malgrat l’any transcorregut, vuit de cada deu assoleixen nivells baixos o molt baixos. La meitat dels repetidors continuen obtenint un “no assolit”, i s’ha de tenir en compte que són al final de l’educació obligatòria.
Finalment, l’informe del Consell també avalua les diferències obtingudes segons el gènere de l’alumne. I com en altres anys, els nois demostren millor acompliment que les noies amb menys estudiants de nivell molt baix (19 contra 28 de les noies) i més alumnes a la franja alta (22 contra 13). ●
El rendiment dels estudiants de 4t d’ESO varia 16 punts si el centre és d’alta complexitat o baixa