La Vanguardia (Català-1ª edició)
Palestins, passeu i voleu
Israel els brinda des d’aquest mes una alternativa a l’aeroport d’Amman
Des de fa dècades, volar a l’estranger suposa una petita odissea per a qualsevol palestí. Israel els nega l’ús de l’aeroport Ben Gurion, de TelAviv, mentre manté tancat l’antic aeroport de Jerusalem, a la Cisjordània ocupada. A la pràctica, els palestins es veuen obligats a travessar Jordània i pernoctar a Amman, ateses les llegendàries cues al pas fronterer d’Allenby i el seu horari restringit. Però a partir d’aquest mateix mes disposaran d’una alternativa.
L’autoritat aeroportuària israeliana ha anunciat que el segon aeroport del país, que serveix la ciutat balneària d’Eilat, al golf d’Aqaba, obrirà les portes als palestins. La primera destinació serà Turquia. Primerament Antalya, a la costa mediterrània, i després Istanbul, el nus aeri més gran de la regió.
Tot i que l’aeroport Ramon és a més de quatre hores de carretera per a la majoria de palestins, representa un avenç interessant, segons els seus promotors. En realitat, és un alleujament per a alguns palestins i també ho serà per al mateix aeròdrom, que no alça el cap des que es va inaugurar fa tres anys.
L’actitud de l’Autoritat Nacional Palestina és ambigua. Sense deixar d’exigir la restitució de l’antic aeroport de Calandia, entre Jerusalem Oriental i Ramal·la, no poden deixar de veure amb bons ulls una alternativa a Amman, encara que suposi poca cosa menys que travessar el desert del Nègueb.
Cal dir que, fins i tot sent molt més a prop de Gaza, l’oferta no inclou els habitants de la franja bloquejada, on van morir 47 palestins en la recent operació militar israeliana.
Es tracta d’un programa pilot, precisen les autoritats israelianes, obert de moment a dues línies de baix cost, una de les quals, turca –Pegasus–, que normalment vola al vell aeroport de la part asiàtica d’Istanbul.
Relaxar la pressió sobre la gàbia palestina ho veuria de bon ull el Govern dels EUA, el president dels quals es va reunir recentment amb els seus homòlegs israelià i palestí. Sobretot, quan l’històric parany que patia l’aviació amb destinació o origen a Israel –pel boicot dels estats musulmans circumdants– s’ha vist notablement alleujada pels acords amb els Emirats, on ja es vola, i amb l’Aràbia Saudita, que ja se sobrevola.
En un altre gest d’acostament, Tel-Aviv promet obrir el pas d’Allenby les 24 hores des de finals de setembre, tot i que les eleccions de tardor podrien malmetre les bones intencions.
“Ningú no ens ha consultat”, matisen les autoritats de Ramal·la. “El que volem és que ens tornin l’aeroport de Jerusalem com a aeroport de Palestina”.
L’històric aeròdrom de Calandia és a tres quilòmetres dels seus despatxos, en lloc de tres-cents. Malgrat que dècades enrere Israel va somiar a convertir-lo en un gran aeroport internacional, no va aconseguir mai les autoritzacions pertinents, perquè era en territori ocupat, com passa amb l’aeroport de la fantasmal República Turca del Nord de Xipre.
De fet, un diputat palestí en la Knesset va plantejar fa pocs anys la conversió de Calandia en un aeroport d’ús conjunt, per a Cisjordània i Israel. Però els plans de TelAviv apunten més aviat cap a nous assentaments de colons.
També va estar damunt la taula que l’aeroport d’Aqaba, a Jordània, servís alhora aquesta ciutat i Eilat, a l’altre costat de la frontera. La conclusió de Ramon, a deu quilòmetres, va enterrar el debat el 2019, per a disgust jordà, que temia la venda de visites d’un dia a les seves ruïnes de Petra amb pernoctacions a la platja israeliana.
La terminal va ser construïda per l’empresa israeliana Danya Cebus, que Amnistia Internacional assenyala per la cons
Els nadius de la Cisjordània ocupada no poden fer servir l’aeroport Ben Gurion sense una autorització excepcional
trucció de colònies il·legals en territori de Cisjordània i que també va aixecar les instal·lacions de l’escut antimíssils dels Estats Units a Romania
D’aquí dos dilluns, fins a 220 palestins embarcaran en autocars a Betlem i, després de la travessia del desert, “entraran a Ramon com qualsevol passatger”.
Almenys, sense cues.