“Dibuixar m’ajuda a desenvolupar la paciència”

Fa un any que Jéssica Albiach (València, 1979) va a classes de dibuix, aprèn la tècnica per poder tornar a pintar amb més eficàcia. La pintura és un catalitzador del seu interior, que l’ajuda a concentrarse, i de vegades a espolsar-se l’estrès. Però ha decidit començar pel principi, amb un simple llapis i un paper. Tria fotografiar-se a Barcelona, prenent-se una orxata.

Què li agrada de dibuixar?

Fins ara, més que dibuixar, pintava. La meva mare té una botiga d’emmarcació i ja de petita m’agradava acompanyar-la quan havia de muntar l’exposició d’algú, anar a l’estudi, mirar l’obra. Em vaig criar en aquest ambient, i havia anat a classes, però pintava pel meu compte, sense pretensió artística, per trobar una estona de concentració, de calma, fins i tot de deixar que surti el que portes dins, que pel filtre de la racionalitat no surt. I aquest últim any vaig decidir que necessitava tenir més tècnica.

L’objectiu és pintar millor.

Sí, però dibuixar m’ajuda a desenvolupar la paciència, la humilitat, perquè se’m fa difícil. Jo estava acostumada a pintar traient el que porto dins, que és el que realment em descarrega, i també t’ajuda a coneixe’t. Però necessitava una base tècnica i ara estic amb el dibuix a llapis, a pèl.

I com va l’experiència?

Vaig a una acadèmia, i cadascú porta el seu ritme, el seu nivell, i la seva tècnica. La mestra ens guia. És un paper i un llapis, el més auster, el més difícil i, en el meu cas, fins i tot el més desagraït, perquè no t’acaba de lluir. Però quan aconsegueixes avançar, fa poc vaig fer el cap d’un llop, el resultat és molt més satisfactori perquè veus si està bé o no, és el traç nu. Però jo soc fàcil de caure en l’autoexigència i no ho vull.

I aquest dibuix el té en una carpeta, li ha posat un marc...?

No, no, l’ensenyo a molt poca gent, no vull que ningú tingui la capacitat de jutjar això. De fet, no acabo tots els dibuixos com agradaria a la mestra, però és que vull fer més per aprendre aquesta part de les formes, la composició, la proporció, i no tant la tècnica pictòrica. Com que no puc dedicar-li el temps que m’agradaria, no vull que un dibuix em duri dos mesos, necessito provar coses noves. Em motiva més.

I en política quins propòsits es fa per al pròxim curs?

És important que el país tingui uns pressupostos, que siguin expansius, que donin resposta a les necessitats de la gent. I també que siguem capaços d’arribar a acords amb diferents forces polítiques. Hem de continuar treballant perquè la taula de diàleg doni fruits, en la desjudicialització i sobretot prioritzar la reforma del delicte de sedició. També urgeix la reforma del sistema de finançament perquè Catalunya tingui els recursos que li corresponen.

No haurien de posar-se a treballar tots els grups en una proposta per al finançament?

Nosaltres vam proposar de crear una comissió d’estudi al Parlament i que hi participessin tots els grups que pensin que es necessita un sistema de finançament més just, potser a Vox no li interessa, doncs que no hi participi...

I si li interessa?

Si li interessa, és un grup que forma part del Parlament, però l’important era que la proposta de reforma no fos d’un partit, sinó que fos de país. És positiu que hi participin com més forces millor. El País Valencià, un territori que té greuges com tenim nosaltres, ha presentat la seva proposta, i les Balears, i el PP també està treballant la seva proposta, i en canvi Catalunya es queda de braços plegats.

De Catalunya se’n van anar 3.700 empreses amb el procés i no n’ha tornat cap de les grans.

Què fem perquè tornin?

Hi va haver un decret del PP que va fer molt de mal i la manera que tornin moltes empreses és donar estabilitat a la política catalana. Si volem que Catalunya vagi bé hem de generar riquesa i per això cal dotar el país d’estabilitat.

Com proposa fer-ho?

Al Parlament Uns arribem a pactes per millorar la vida de la gent; d’altres, per repartir-se les cadires

La tornada d’empreses “Hem de generar riquesa i per això cal dotar el país d’estabilitat”

Tenir acords que vagin més enllà dels blocs és important, i respectar les institucions. Últimament sentim parlar del Parlament més pels embolics que no pas per les lleis o les mesures que aprovem. Hem de treballar per dignificar la feina de les institucions. I demanaria al Govern que surti de la paràlisi, perquè l’única llei que ha aprovat és la de pressupostos i la van aprovar amb nosaltres. On és l’agenda legislativa del Govern, més enllà de macroprojectes que òbviament fracassen?

Aquesta legislatura, PSC, ERC i Junts van pactar la renovació de càrrecs dependents del Parlament i els en van deixar al marge.

Sí, formen la coalició del pelotazo. Em sembla que n’hi ha uns que arriben a pactes per millorar la vida de la gent i n’hi ha d’altres que arriben a pactes per repartir-se les cadires i que d’alguna manera són els mateixos de sempre, per això és important que siguem aquí, perquè hem de transformar aquestes dinàmiques velles.

Al Govern central, PSOE i UP han tingut polèmiques sonades, són conscients que poden passarlos factura electoral?

Ser el soci minoritari té un cost i un desgast electoral, però vam pensar que era important per al país, i després de la pandèmia i amb la crisi encara ho és més. Sense nosaltres al Govern, potser no tindríem la pujada del salari mínim, o la llei de l’ingrés mínim vital o la llei del només sí és sí. Quan vam entrar al govern ja sabíem a què anàvem.

Se’n va de vacances?

Vaig a Cazorla, no hi he estat i em ve de gust una mica de camp, i també me’n vaig a Grècia, a Corfú, uns dies. El pla serà llegir, dormir, fer una mica d’esport, aire lliure, platgeta. A Cazorla, alguna caminada i poc més.

És de les que desconnecten o continua pendent de les xarxes socials?

Desconnecto. Absolutament. No soc gaire fan de les xarxes socials, les entenc com una eina de treball i són útils per a moltes coses, però la vida és molt més que les xarxes socials i està bé deixar espai a altres coses.

Quines lectures s’emporta?

Terres mortes la tinc segura, i m’han dit que Mil soles espléndidos està molt bé. ●

Àlex Garcia