Treva dels preus als Estats Units

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Els preus s’han mantingut estables als Estats Units el mes de juliol per primera vegada després d’haver pujat cada mes des de fa un any i mig. La inflació zero que s’ha registrat, gràcies al descens del preu dels carburants, ha estat una dada que Wall Street ha acollit molt bé, i també el president Joe Biden, la popularitat del qual es veu molt perjudicada per l’encariment constant del cost de la vida.

L’índex de preus de consum en taxa anual, tot i això, continua molt alt als Estats Units, amb un augment del 8,5% els darrers dotze mesos. Però el fet positiu és que ha flexionat a la baixa després d’haver arribat al 9,1% al juny, que va ser la cota més elevada assolida des de feia quaranta anys.

El gran dubte és si aquesta flexió a la baixa es mantindrà els propers mesos. No només caldrà estar atents a l’evolució dels preus del petroli, sinó que el risc se situa també en l’intens augment que registren els lloguers i el cost de l’habitatge. Com el mateix president

Biden ha reconegut, encara queda molt per abaixar fins a l’objectiu d’un 2% d’inflació fixat per la Reserva Federal.

Les pujades dels tipus d’interès adoptades els últims mesos, fins a taxes del 2,50%, no sembla que hagin influït encara en el descens de preus, ja que els efectes de la política monetària es produeixen a molt llarg termini. Per això tot indica que el banc central dels Estats Units tornarà a apujar els tipus d’interès després de les vacances, tan bon punt celebri al setembre la pròxima reunió.

El gran temor és que un augment de l’encariment dels crèdits, tant per a les famílies com per a les empreses, pugui consolidar la recessió tècnica en què ha entrat l’economia nord-americana, que ja encadena dos trimestres consecutius amb contracció del producte interior brut (PIB). Ara bé, tenint en compte la taxa d’atur històrica que registra, que és del 3,5%, equivalent a la plena ocupació, l’activitat econòmica sembla gaudir de bona salut. En tot cas, el president de la Reserva Federal, Jerome Powell, considera que és millor una recessió per flexionar els preus a la baixa que una inflació elevada com la que hi ha actualment. La inflació, segons el parer de tots els economistes, és l’enemic número u de l’economia perquè empobreix tota la societat.

Com han arribat els Estats Units a una inflació tan alta? Abans i durant la pandèmia, igual que a Europa, l’objectiu era sortir de la deflació i arribar a l’objectiu del 2%. Però després de la pandèmia la inflació es va accelerar ràpidament a causa de la febre de consum que es va desencadenar entre els ciutadans i les dificultats d’atendre aquesta intensa demanda, que es va agreujar pels bloquejos de les cadenes de subministraments mundials, i que encara continuen. S’hi van sumar després els efectes de la guerra de Putin a Ucraïna en l’increment dels preus dels combustibles i dels aliments. Però, a més, cal afegir-hi l’excés de liquiditat monetària que hi havia en l’economia a causa de les polítiques ultraexpansives que la Reserva Federal havia aplicat fins aleshores, juntament amb les generoses polítiques fiscals del Govern dels Estats Units, per intentar evitar precisament una recessió. Aquesta abundància de diners va ser un altre factor inflacionista clar, important i definitiu. El debat rau a valorar si les autoritats monetàries i econòmiques es van excedir en la superprotecció de l’economia, ja que ara cal desfer el camí fet per aconseguir el control dels preus. Com també va dir Powell, encara se sap poc de la inflació i sempre dona sorpreses. ●

Al juliol es va frenar el constant augment de la inflació, però encara és del 8,5% anual