A Lenin també li agradava Capri

L’exili de Maksim Gorki, arran del seu suport a la causa bolxevic en temps del tsar, va consistir a anar a parar a Capri. Eren uns temps en què l’illa encara es mantenia prou verge, tot i que ja estava freqüentada per personalitats d’arreu d’Europa i per viatgers que quedaven fascinats per la bellesa del paratge.

El que avui dia és un mostrari de iots, botigues de luxe, restaurants sobrevalorats i famosos que mai no queda clar si paguen o cobren per ser-hi es va convertir, fa més d’un segle, en una escola de revolucionaris. L’escriptor rus, activista polític i pare del realisme socialista es va envoltar d’artistes, intel·lectuals i dissidents fugits del seu país. I no va trigar a convidar Lenin a gaudir de la llum del golf de Nàpols. I Lenin no es va fer pregar… Això era el 1908. Calia controlar l’activitat de l’amic Gorki.

Al mateix temps eren els serveis secrets anglesos els qui vigilaven els moviments de Lenin a l’illa, tement que entrés en contacte amb una família alemanya que traficava amb armes. Però mentre això passava, Lenin es va asseure a jugar a escacs amb el filòsof Aleksandr Bogdànov, el primer que va traduir El capital de Marx al rus. Una partida mítica de la qual es conserven imatges reveladores, ja que mostren el mal perdre que tenia Lenin, el braç executor de la lluita de classes.

A l’illa aquella presència no va passar desapercebuda. Als anys seixanta, una resolució municipal va donar llum verda perquè s’aixequés un monument a Lenin just davant de la casa de Marina Grande on Gorki l’havia acollit. Són cinc metres de marbre que ara presideixen els jardins d’August, els mateixos que van donar els Krupp i des d’on es veuen els iots propers als Faraglioni.

No és cap paradoxa. El proletariat d’avui dia també hi té cabuda, a l’illa dels milionaris. Cada dos per tres arriben ferris des de Nàpols i en baixa gent que vol participar de l’experiència dels excessos del capital. La seva petita venjança és contribuir a la massificació del lloc. La classe adinerada es veu obligada així a esperar que el darrer vaixell que torna les masses al continent surti de port per poder treure el cap dels iots. I anar a sopar amb certa sensació d’exclusivitat. ●