La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya avança cap als 50ºC
● Les projeccions de l’Aemet marquen pujades d’entre 3ºC i 4ºC a finals de segle ● Estius tan calorosos com l’actual seran la norma a l’horitzó, diuen els experts ● El juliol va ser el mes més càlid a la Península d’ençà que van començar les sèries el 196
FONT:
Les temperatures màximes a Espanya tendeixen a enfilar-se fins als 50ºC. Ho indiquen les projeccions climàtiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). “Vorejarem els 50 ºC en alguns llocs de la Península les pròxi4,5° mes dues o tres dècades”, vaticina Javier Martín Vide, catedràtic de Geografia Física de la Universitat de Barcelona i especialista en climatologia.
“Al llarg d’aquest segle les temperatures seran més altes; d’això no en tenim cap dubte. Tenim un alt nivell de confiança estadística, de certesa, a l’hora de considerar que les pròximes dècades i a finals de segle el país serà més calorós que actualment”, diu el professor Martín Vide. El canvi climàtic marca una direcció en la qual estius com tan calorosos com l’actual seran la tònica preponderant en el futur.
La projeccions que estudia l’Aemet indiquen que cap a mitjans de segle les temperatures estivals seran entre 2 i 2,5º C superiors a les dels estius actuals.
Mentrestant, els registres d’aquest estiu (els mesos estivals transcorreguts) estan sent 2ºC superiors a la mitjana. I això contrasta amb el fet que l’estiu complet més càlid registrat fins ara a Espanya (2003) va col·locar els termòmetres en 1,8 ºC per sobre del normal. “Això vol dir que si les temperatures a meitat de segle estan entre 2ºC i 2, 5ºC per sobre de la mitjana, el resultat serà que l’estiu més calorós fins ara quedarà per sota del valor mitjà que s’espera”, diu Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet, que ja va avançar el pronòstic dels 50ºC.
Dit d’una altra manera, si les projeccions es compleixen, l’estiu del 2003 o un estiu calorós com l’actual seran la norma a l’horitzó. “Aquest seria un estiu com qualsevol altre...”, diu Del Campo. Així, el que està passant ara seria, doncs, una cosa pròpia d’un estiu normal, no un esdeveniment extraordinari: “un estiu típic del que és esperable d’aquí 30 anys”. Això no vol dir ni de bon tros que cada estiu hagi de ser més calorós, ja que al procés d’escalfament global se superposa la variació o oscil·lació natural del clima, cosa que farà que es registrin estius no tan calorosos com aquest.
Les projeccions de l’Aemet assenyalen que al pitjor dels escenaris dibuixats (l’augment de les emissions de gasos hivernacle), les temperatures pujaran gairebé 6ºC (una cosa que es considera totalment impossible). Però en altres escenaris, amb pujades de gasos destacables o intermèdies, les pujades oscil·laran entre 3 i 4ºC respecte al període de referència 1961-1990. “A finals de segle, els estius més càlids que hem viscut ara serien estius que podrien ser considerats freds atès el clima regnant d’aquí 60 anys”, sosté Rubén del Campo.
El professor Martín Vide veu “gairebé impossible” complir el compromís adquirit a la cimera de Glasgow