El lobby VTC insisteix que el cas de Barcelona és excepcional, que la nova regulació la convertirà en l’urbs amb la ràtio més baixa de taxis i VTC d’Europa i bona part de la resta del món, amb prou feines 3,5 per cada mil habitants, segons els seus càlcul

Els taxis, com moltes altres coses, s’han convertit a Londres en un superluxe per al qual fan falta no només diners, sinó també temps. La culpa, diuen, és de la falta de conductors des de la pandèmia. On ha anat a parar tota aquella força laboral és un misteri no resolt. Els londinencs ens havíem malacostumat a, fóssim on fóssim, demanar per una aplicació de mòbil un Uber o equivalent (Kabbee, Bolt...) o, si volíem anar més còmodes, un taxi negre, i que es presentés al cap de dos o tres minuts, amb l’import pagat per a més comoditat. Ja no és així. El consumidor és menystingut, i que hi hagi cotxes disponibles en un marge raonable de temps ja és gairebé un miracle. I, si no ets al punt precís on el navegador del taxi et situa, el xofer se’n va, et quedes de pasta de moniato, i, a més a més, has de pagar una multa. I que no se t’acudeixi queixar-te, o discutir la ruta preconfigurada per la qual t’ha de portar a la destinació, ja que amenaça de denunciar-te perquè no en puguis demanar mai més cap! (Hi ha conductors i conductors, es

La Vanguardia

clar, més o menys amables, però aquesta és la pauta que s’ha imposat). Els clàssics taxis negres també funcionen a l’estil d’Uber, mitjançant aplicacions com Gett i Taxi App, però amb tarifes molt més cares que si els agafes al carrer. I, amb el pretext de l’escassetat de conductors, amb un recàrrec d’uns vint euros que és molt freqüent, de manera que et demanen trenta o quaranta euros per anar a la cantonada i seixanta o setanta per un trajecte com Déu mana. I tampoc no es presenten de seguida...

L’alcaldia de Londres està imposant tota mena de mesures per dissuadir d’utilitzar el cotxe propi (taxes per moure’s a la zona metropolitana, per contaminar si els vehicles són vells, carrils bici on abans es podia aparcar), però les alternatives són pràcticament inexistents. Circulen menys taxis, ubers i minicabs (truques per telèfon i et donen una tarifa fixa, però no tenen aplicació pròpia, predecessors d’Uber), tarden més a arribar, et tracten pitjor i et cobren més. El metro és el més car del món i no té aire condicionat i els autobusos són simpàtics però tarden una eternitat. A Anglaterra menys gent condueix un taxi. I els que en porten un se senten els reis del mambo. ●

Els taxis s’han convertit en un article de luxe en ciutats com Londres