La pionera d’Uber, entre la polèmica i l’ascensor social

París va ser la primera ciutat del món fora dels Estats Units on es va implantar Uber. Era el desembre del 2011. La posada en marxa del servei va ser agitada durant uns anys per les virulentes protestes dels taxistes i les traves jurídiques, ja que algunes pràctiques de la plataforma vulneraven la legislació laboral francesa. Avui Uber és, amb molta diferència, líder de VTC en aquesta urbs, malgrat que també hi són presents alternatives com Bolt, FreeNow i algunes de locals. És molt corrent, entre parisencs i visitants, utilitzar Uber gairebé en la mateixa proporció que els taxis tradicionals, que han hagut de millorar el servei i modernitzar-se.

La polèmica entorn d’Uber a França es va retroalimentar fa unes quantes setmanes després que es filtrés a un consorci de mitjans internacionals com la plataforma va pressionar les autoritats i, en especial, el paper d’Emmanuel Macron en el període en què era ministre d’Economia del president socialista François Hollande, entre el 2014 i el 2016. Macron, desitjós d’eliminar les inèrcies proteccionistes i de corporativisme franceses, era entusiasta del model Uber perquè significava liberalització. Es va entrevistar diverses vegades amb el cofundador i llavors president de la companyia, Travis Kalanick, i va prometre ajuda per aprovar una legislació favorable. Malgrat la controvèrsia, fins i tot els més crítics amb el president admeten que no va fer res il·legal. Ell mateix va dir que repetiria la seva conducta perquè llavors suposava la creació de molts llocs de treball, millor oferta i la dinamització del sector del taxi.

Els defensors d’Uber sempre recorden que, en el seu moment, va actuar com a ascensor social per a capes desfavorides. Molts dels seus conductors procedien –i continua sent així– dels barris perifèrics i eren d’origen immigrant, majoritàriament nord-africà. Treballar com a xofers era una manera de guanyar diners i d’experimentar el que significa tenir un petit negoci sense una gran inversió. La covid va significar un cop dur per al sector. Ara s’ha recuperat, tot i que l’ofici de xofer, en aquests temps de carburant tan car, és menys atractiu perquè cal treballar molt, en el caos urbà i de trànsit de París, per guanyar un jornal digne. De fet, ara hi ha molta falta de xofers, un dèficit de mà d’obra que pateixen molts sectors. ●