L’intèrpret i l’obra

Vox Luminis

Lloc i data: Festival de Torroella Auditori Espai Ter (6/VIII/2022)

Benvingut aquest Monteverdi a Torroella, pel grup belga Vox Luminis, que, fent gala d’uns excel·lents cantants i cor ben sustentats en un quartet de trombons (instruments originals segons l’època), orgue i corda subtil i variada en recursos, ens va deixar moments suggeridors i de gran bellesa.

Al programa, obres venecianes del gran mestre, aproximadament entre el 1620, del Llibre Primer de Motets i algunes de la recopilació dues dècades després del monument de la Selva morale e Spirituale. Les particularitats sobre aquestes obres es troben amb facilitat, i el més important va ser la interpretació.

Una versió molt adequada en la variable instrumental, d’acord amb la música de Monteverdi i el seu missatge, que ja des del començament va saber definir l’espai per a què va ser concebuda (San Marco) i la seva pluralitat. Sonoritat profunda marcada pel quartet de trombons i l’orgue, que ens va remetre a aquell espai inabordable a primera vista, que en el seu origen deixava brollar els sons dels cors i instruments, des de les tribunes on hi havia cada cor i que s’unien a l’oient, tal com el misteri reclama.

En aquest sentit, el cor i les seves veus van jugar un paper fonamental, tant per la bellesa de solistes (en realitat només eren deu cantants) com per la seva versatilitat, feina policoral, contrastos i respostes, molt matisades en alguns casos per la profunditat i també pel dramatisme que el compositor – versat a l’escena– va imprimir a les seves obres religioses.

Els solistes van lluir color, timbre, intensitat adequada. La capacitat d’ornamentació a la soprano obria el camí a la dimensió artística de l’intèrpret al barroc. Pel que fa a la coralitat, equilibri, independència i claredat de les seccions. I una cosa fonamental: la importància i la qualitat dels intèrprets quan es deixen com a prioritat en evidència les belleses de les obres. ●