La Vanguardia (Català-1ª edició)
Molt fàcil per al Madrid Alaba i Benzema van marcar contra un Eintracht que no va ser rival
El Reial Madrid va fer valer la seva condició de favorit i es va emportar amb facilitat el primer títol oficial de la temporada, la Supercopa d’Europa, quan va imposarse a l’estadi olímpic de Hèlsinki a un Eintracht de Frankfurt a qui el partit li va anar molt gran.
Ancelotti va confirmar sobre la gespa el que deia. El Madrid d’aquesta temporada serà, d’inici, molt semblant al de la passada. De fet, va jugar el mateix onze que va guanyar la final de la Champions al Liverpool a París. Els nous hauran de guanyar-se el lloc i no sembla que ho hagin de tenir fàcil.
No va ser un partit gaire vistós. El ritme va ser molt lent, molt propi de la pretemporada i d’equips en rodatge. L’Eintracht venia escamnat per la golejada que li va fer el Bayern divendres en el debut de la Bundesliga (1-6) i va sortir temorós. A més, aquests dies l’equip alemany ha perdut, per vendre al Juventus, el seu millor jugador, Kostic. Molt tancat enrere, va cedir la pilota i va buscar la seva oportunitat en les transicions ràpides. En tota la primera part, el pla només li va sortir dues vegades. La primera ocasió va ser clara. Mendy va perdre la pilota al centre del camp i li va arribar al japonès Kamada, que va encarar Courtois amb tot a favor seu. Tot i això, el porter belga es va engegantir i li va tapar el xut. Després trauria una pilota també verinosa en una rematada de Knauff.
El defensa del Reial Madrid, Alaba, va obrir el marcador amb una rematada a plaer, com s’aprecia a la foto, després d’un córner que va acabar als seus peus. Era molt senzill i el defensa no va fallar per avançar el seu equip
El Madrid va tenir un 65% de la possessió la primera part, però fins passada la primera mitja hora no va crear gens de perill. El seu futbol era lent i molt previsible, tan horitzontal que a l’Eintracht no li costava gens d’ordenar-se defensivament perquè els blancs no trobessin cap forat.
L’ocasió de gol de Kamada va espavilar el Madrid, que de sobte