Sense (gaires) expectatives

Mireia Belmonte torna a l’Europeu de Roma a la competició internacional un any després dels Jocs per començar a agafar el to per a París’24; la catalana encapçala una delegació de 38 nedadors

Són mals temps per a la lírica en la natació espanyola. Un mes i mig després del Mundial de Budapest, que la delegació de l’RFEN va tancar sense cap finalista per primera vegada des del 1998, torna la competició amb l’Europeu de Roma (des d’avui fins al 21 d’agost) i un panorama ombrívol semblant per als nedadors espanyols. Ni la presència de Mireia Belmonte, altre cop a l’escenari internacional després d’un any d’absència –des dels Jocs de Tòquio–, ara és motiu d’esperança per al medaller. La badalonina torna sense gaires expectatives. Com el conjunt de l’expedició.

Després de mig any d’aturada al final dels Jocs, i de tornar als entrenaments al febrer al CAR de Sant Cugat amb Olaf Wildeboer i sota la supervisió de Ben Titley, nou responsable tècnic de l’RFEN, Mireia Belmonte, als 31 anys (32 al novembre), emprèn a Roma el que hauria de ser el seu enlairament competitiu per arribar en condicions òptimes a París 2024, els que serien els seus cinquens Jocs Olímpics.

Almenys aquesta és la pretensió dels responsables de la Federació, “ajudar en la progressió de competicions i objectius que la portin fins a París”, segons va justificar Sean Kelly, el director de Rendiment de l’RFEN, la inclusió de Belmonte entre els 22 nedadors en línia malgrat que no disposa de mínima. Una excepció al reglament per ser qui és.

Referència de la natació espanyola des de la seva eclosió el 2007, una dècada d’èxits i rècords, l’edat no perdona: Belmonte ha tingut uns últims anys molt irregulars a causa de les lesions. De fet, les seves últimes medalles van ser fa cinc anys, un or i dues plates al Mundial de Budapest del 2017... Es va perdre l’anterior Europeu 2021 (dos mesos abans de Tòquio) pels problemes a l’espatlla, i després de la cita olímpica (4a als 400 estils com a millor resultat en quatre proves i de tota la delegació) no va tornar a entrenar-se amb normalitat fins al febrer. Al març va tornar a la competició, al memorial Paulus Wildeboer, set mesos després de la seva última competició, i es va perdre el recent Mundial, sense mínima. La seva última aparició va ser a l’Open d’Espanya a Sabadell, més aviat fluix, en què es va coronar en els 200 m estils.

Ara arriba a Roma sense pressió, relaxada, bàsicament a recuperar sensacions de competició. La seva nova realitat passa

Sense pretensions de medalles, Belmonte torna a Roma per recuperar sensacions de competició

per rebaixar les expectatives tan altes cada vegada que es llança a l’aigua, gaudir de la natació i focalitzar-se a treure bitllet per a París 2024. En aquest Europeu està inscrita en cinc proves, el 400 estils per començar (dissabte), 100 papallona diumenge, 200 estils dilluns, 200 papallona dimarts i 400 lliures dimecres. És a dir, que ha deixat de banda les proves de fons de 800 i 1.500 per preservar les espatlles i fer entrenaments de més qualitat.

El 400 estils de dissabte hauria de ser revelador de l’estat de forma de Belmonte. Sense pretensions, sense expectatives, la badalonina no es pressiona. El seu full de ruta passa per créixer progressivament amb el grup de treball potent que han creat Titley i Wildeboer al CAR de Sant Cugat, i aconseguir la mínima per a París, al cap de dos anys. Queda temps. Llavors tindrà 33 anys.

Potser ja hi haurà qui el rellevi per carregar amb el pes de les medalles. Hugo González (23), absent a Roma per descansar? O les prometedores Carmen Weiler (17), campiona d’Europa júnior 2021 de 50 m esquena, o Alba Vázquez (20), campiona del món i d’Europa júnior 2019 en els 400 estils i subcampiona en els 200 estils –les proves fetitxe de Belmonte–? ●

Fernando Bnzerra / EFE Mireia Belmonte a la final dels 400 m estils dels Jocs de Tòquio, en què va ser quarta, el millor resultat de la natació espanyola