La Vanguardia (Català-1ª edició)

Les abelles juguen a futbol

- Eco monchís

Es va doctorar perseguint papallones. Especialit­zat en l’ecologia i la conservaci­ó dels insectes, és al número 8 de la llista dels 50 principals

de la BBC Wildlife. El 2006 va fundar el Bumblebee Conservati­on Trust, una organitzac­ió benèfica que té per objectiu invertir el declivi de la població d’abellots, criatures que han estat una de les seves passions com demostra a l’amè i simpàtic llibre que els ha dedicat, Una historia con aguijón. Mis aventuras con los abejorros (Capitán Swing), que s’ha convertit en un supervende­s internacio­nal en què ens explica coses extraordin­àries, com que les abelles es recorden de la teva cara, et reconeixen, que els científics els han ensenyat a jugar a futbol amb èxit o que als abellots els fan olor els peus, però sobretot que sense insectes la vida seria gairebé impossible.

En una gàbia oferien a un grup d’abelles flors grogues i flors morades que tenien més recompensa, van trigar segons a aprendre. En acostar una altra gàbia amb abelles, aquestes després d’observar les altres van anar directes a les flors morades. Aprenen per imitació a més de per experiènci­a personal.

A vostè què el fascina?

Els insectes han coevolucio­nat amb les plantes durant 120.000 anys. El que ha donat a les flors les seves formes, colors i mides és la seva interacció amb les abelles, perquè les flors són com anuncis vistosos per atreure-les. Les abelles són les responsabl­es que el nostre món sigui ple de color.

Què tenen a veure Hitler i els abellots?

Durant la II Guerra Mundial als laboratori­s alemanys investigav­en gasos nerviosos per matar gent, i així es van desenvolup­ar els organofosf­orats, el DDT i els seus derivats.

El 56% de les espècies d’abelles a Europa estan en declivi. Com puc contribuir perquè no desaparegu­in?

Pot semblar molt esbojarrat, però si al Regne Unit, on hi ha 22 milions de jardins privats, la gent fos amable amb la vida silvestre ens aniria a tots millor.

I si vius en un quart pis?

Conrea flors a les finestres que els agradin a les abelles. I demanin-li a la seva alcaldessa que faci el mateix a les rotondes i suports per a testos. Podríem convertir les nostres ciutats en grans reserves naturals per a abelles; al nord-oest d’Europa ho estan fent.

La gent tem les abelles.

Sí, em fa molta pena que la reacció de la majoria d’adults quan senten el brunzit d’un insecte sigui la por i la manotada, això el que reflecteix és ignorància, perquè les abelles l’últim que volen és clavar-te el fibló.

Els va la vida.

Si la gent es prengués un moment per observar els insectes en comptes d’espantar-los veuria que són molt interessan­ts, un món que té lloc davant els nostres nassos; i aquesta és la meva missió en la vida, intentar convèncer tothom que els insectes mereixen ser admirats i estimats. Els necessitem.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain