LA POSTAL DEL VERA NO

● Tancar la porta del despatx i deixar-lo a les fosques uns dies és senyal de vacances. M’agrada molt la faena que faig al Parlament de Catalunya i la visc amb la passió necessària per encaixar un ritme de vida frenètic sense horaris ni festius. Amb una valoració molt positiva del primer curs polític sencer que he viscut com a portaveu del grup de Junts, reconec que he arribat al juliol amb cansament i que el que ara més necessito és regalar temps: al meu fill, a la meua família, als meus amics, a mi mateixa... Només vull unes vacances senzilles per recuperar la Mònica que dorm, que llegeix, que escriu, que cuina, que cuida el seu hortet, que té cura del seu fill totes les hores del dia –i no des de la distància– o que organitza moments amb la família i amics. Unes vacances senzilles que comencen amb una escapada de tres dies amb el David i el nostre fill Guerau on el menut ha escollit. Hores per a ell, que em faran deixar el mòbil per viure tobogans d’aigua, tirolines, espectacles i activitats per xalar a un grapat de quilòmetres al sud de casa. I després, en tornar, farem Canalet, que és el nom que rep la zona on vivim de Jesús, el meu poble. Farem casa, en un racó tranquil a la falda de les muntanyes de Caro que fa un any que tenim i que ens regala un oasi de calma enmig del caos diari i el privilegi de saludar cada dia la Reina Gubiana, una muntanya en forma de rostre de dona que atresora una llegenda que us convido a descobrir. I allí esperarem el dia del meu sant i del meu aniversari, el 27 d’agost, auguri del retorn a la rutina.