La Vanguardia (Català-1ª edició)
La model atípica arriba als 30 Cara Delevingne va pujar a les passarel·les per trencar els cànons i convertir-se en un nou estil de bellesa
La irrupció de Cara Jocelyn Delevingne (Anglaterra, 1992) al món de la moda el 2011 va ser tot un huracà que ja deixava entreveure que aquella jove de celles poblades era més que la nova cara bonica de la temporada. El seu atractiu físic i el seu caràcter esbojarrat la van portar ràpidament a convertir-se en una celebritat, malgrat que aviat va mostrar no només les seves llums, sinó també les seves ombres. I és que la fama i l’èxit no sempre són sinònim de felicitat.
Nascuda al si d’una família aristocràtica amb avantpassats molt ben posicionats (la seva àvia era dama de companyia de la princesa Margarida, i el seu avi, un magnat de la premsa), Cara Delevingne va tenir totes les comoditats que us pugueu imaginar. La seva padrina és Joan Collins, íntima amiga de la seva mare, malgrat que en aquell temps la petita Cara no era conscient de la posició que ocupava i només era una nena que intentava ser feliç.
Va tenir una infantesa marcada per l’addicció a l’heroïna de la seva progenitora. Les constants absències d’aquesta última cada vegada que ingressava a l’hospital li van crear una inestabilitat emocional que va esclatar quan
Ha diversificat les seves activitats, i es dedica a l’activisme a favor del medi ambient i la comunitat LGTBIQ+
va fer 15 anys amb un quadre depressiu, acompanyat d’ansietat i pensaments suïcides.
A tot això s’hi ha d’afegir la dispràxia que se li va diagnosticar, per la qual tenia problemes de coordinació que repercutien en el rendiment escolar, i el bullying que li feien els seus companys d’escola. No és estrany que als 17 deixés d’estudiar sense tenir