La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un tauró felí
La bestia
Direcció Baltasar #ormákur t r rets I ris Elba, Sharlito Copley, Iyana Halley, Leah Jeffries, Mel Jarnson, Anzor Alem
r cció E$A, %&%%' A*entures
Pel·lícules com Les mines del rei Salomó, Tarzán de los monos, Mogambo, Safari, La hechicera blanca, Pasión en la selva, El último safari, Hatari… Evocar aquests títols és estimular la nostra memòria fílmica amb un cabalós brollador de plaers antany molt abundants, avui més aviat escassos: les pel·lícules d’aventures africanes, amb caçadors, expedicions, fauna salvatge i molts perills.
Fa 25 anys, Stephen Hopkins en va dirigir una d’aquesta mena, Los demonios de la noche, en què un caçador veterà i expert (Michael Douglas) i un altre de jove i menys expert (Val Kilmer) perseguien dos lleons molt ferotges, monstruosos,
La bestia
invencibles, que ja s’havien menjat mitja població indígena de la zona per berenar.
A La bestia, dirigida per Baltasar Kormákur, no hi ha dos lleons sanguinaris, només un, tot i que val per la parella felina de Los demonios de la noche.
En un pròleg breu, nocturn i força aterridor comprovem els estralls letals que causa la fera. Després ve una primera part tranquil·la i relaxada, amb la presentació dels personatges i pertinents i encertades pinzellades ambientals. Els protagonistes són un vidu recent, les seves dues filles i un amic de la família, que viu a l’Àfrica i domina el territori i tot el que s’hi cou, incloent-hi els grups de caçadors furtius sense escrúpols.
Hi ha un moment molt bonic en aquest primer tram que ens mostra uns lleons amigables, afectuosos i juganers com gats casolans i que contrasta amb la tensa i angoixant odissea que els quatre protagonistes viuran immediatament, ja perduts en la natura hostil a mercè de l’implacable animal devorador.
I és a partir de llavors quan el cànon tradicional de la pel·lícula de safaris pren una direcció narrativa regida per un altre patró no menys clàssic: el Tauró de Steven Spielberg, amb puntuals ressonàncies (el setge de la bèstia al cotxe on es refugien els humans) de Cujo (1983).
Un tauró de realisme enriquit pels efectes digitals del nostre temps, que fan amb el britànic Idris Elba i el lleó el mateix que feien amb Leonardo DiCaprio i l’ós a El renacido, d’Alejandro González Iñárritu.
Prescindint de la subtrama tòpica i innecessària al voltant de la dona morta, el sentiment de culpa del pare i els retrets de la filla gran, La bestia és una, ja que no memorable, sí eficaç pel·lícula de gènere, impactant, sòbriament executada i de metratge concís: una hora i mitja, la durada idònia per a una obra d’aquestes característiques. ●
Direcció t r rets
r cció =antasia
L’ombra del llegendari cineasta Frank Capra i d’obres seves com
Un gángster para un milagro
(1961), remake de la seva pròpia pel·lícula Dama por un día
(1933), es percep nítidament en aquest tercer llargmetratge realitzat per Katie Aselton, actriu de filmografia abundant i directora esporàdica. El títol original, Mack & Rita, ha estat substituït en la versió espanyola pel de
Con canas y a lo loco, que inevitablement recorda al que en els seus temps de supervisor de doblatges traduïts al castellà va idear amb el seu habitual talent Horacio Sáenz Guerrero (futur i