La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sense el desitjat Mbappé, els blancs aposten per un equip veterà, molt semblant al del curs passat A l’ombra de Karim Benzema
El Reial Madrid comença la nova temporada 2022-2023 en una situació que cap dels seus aficionats no hauria pogut somiar fa un any perquè se li va vendre una altra cosa. L’estiu del 2021 el club va transmetre als seus simpatitzants que tinguessin paciència perquè l’any que començava era de transició, de deixar anar llast, però que l’estiu del 2022 ja es disposaria de Mbappé i el nou Bernabeu estaria a punt d’acabar la remodelació.
En aquest tòrrid estiu la situació no pot ser més diferent. L’any no va ser de transició, sinó un del més exitosos que es recorden. Es va guanyar la Lliga amb cinc jornades de marge i la Champions després d’unes sèrie de remuntades impossibles. A la història del club només en quatre anys es va fer doblet de Lliga i Champions (1957, 1958, 2017 i 2022).
També van fallar la resta de previsions. Kylian Mbappé no hi és ni se l’espera. Va donar un sonor cop de porta al club blanc renovant pel PSG el 21 de maig després de tenir el madridisme amb l’ai al cor molts mesos, fins i tot anys. I tampoc el nou Bernabeu no serà una realitat en tota la temporada entrant. Amb sort, i si no hi ha retards, es podrà inaugurar per al començament de la temporada 2023-2024.
En el que sí que s’ha complert és en allò de deixar anar llast. Era el més fàcil. Acabaven contracte Bale, Marcelo i Isco i no se’ls ha renovat. A Jovic se li va trobar col·locació a la Fiorentina i els dubtes que oferien Ceballos i Asensio han acabat amb tots dos a l’equip.
En el que no hi ha dubtes és a la banqueta. El Madrid va començar la temporada passada amb Carlo Ancelotti una mica perquè va ser el que estava més a mà després de l’enèsima fugida de Zidane. Va ser un encert total. L’italià va demostrar una vegada més que els entrenadors de mà tova congenien més amb un vestidor de veterans que l’últim que volen és que vingui algú amb el fuet.
Clau en la bona evolució de l’equip va ser la recuperació d’Antonio Pintus com a preparador físic, un home que va portar Zidane i que va abandonar el Madrid per discrepàncies amb el francès en la seva segona etapa. Amb el seu fill Davide com a segon, Ancelotti encapçala una direcció tècnica que repeteix per segon any després d’un primer que va aconseguir el que no va aconseguir Zidane el seu últim any: que els pesos pesants que no jugaven (casos d’Hazard, Isco o Marcelo) no alteressin gaire la convivència. O que la tornada de
Bale (que no volia ningú) no suposés un problema perquè el gal·lès no jugaria.
Expliquen al Madrid que Ancelotti es va guanyar el vestidor amb una cosa que sol funcionar gairebé sempre, però que no sempre es dona per uns motius o uns altres. Amb Ancelotti, després dels dos primers partits de Lliga, van jugar sempre els millors. Es va imposar la meritocràcia. Un exemple és Vinícius (en qui Zidane no va tenir mai confiança), que aviat es va revelar com el millor soci de Benzema, sense discussió el futbolista de la darrera Lliga.
Tan bona va ser la temporada de Benzema que el gran problema que es planteja ara al Madrid és com suplir un jugador ja de 34 anys, a qui lògicament no li quedaran gaires anys a l’elit. Fa anys que el Madrid busca un nou de garanties i no ho aconsegueix. A part del fracàs que ha estat portar Jovic per 60 milions i després malvendre’l per l’equip hi han passat Mariano (quatre anys sense pena ni glòria, un cas estrany: un futbolista a qui no li fa res no jugar) i Borja Mayoral, el típic home planter que fa la pretemporada i després se’n va a causa de la falta d’oportunitats. Aquest estiu ja ha estat traspassat al Getafe.
Així doncs, la crítica més gran que se li fa ara a Florentino és per què es va entossudir a portar Mbappé quan el que feia més falta era Håland. La resposta la dona el club: perquè Håland només era el suplent del davanter titular.
Sense gairebé fitxatges (tret de Rüdiger i Tchouaméni) el Madrid que ve serà calcat al de la temporada passada, almenys d’inici. Ja es va veure a la Supercopa d’Europa contra l’Eintracht, jugada amb el mateix onze amb el qual es va disputar la final de París davant el Liverpool.
Courtois és una assegurança de vida a la porteria, Alaba i Militão apunten com a parella de centrals i el triplet del mig del camp és inamovible des del 2015: Casemiro, Modric i Kroos. El croat fa 37 anys i se l’acaba de renovar. Ningú dubta que ha estat un dels fitxatges més exitosos de la història del club. Per a la davantera, amb Benzema i Vinícius fixos, el dubte del tercer home es resoldrà dia a dia. I en els partits importants ni això. Valverde exercirà de quart migcampista. Quan hi hagi necessitat de buscar més els extrems hi haurà Rodrygo o Asensio. Carlo Ancelotti ho té clar. No es toca el que funciona. ●
El mig del camp Casemiro, Kroos i Modric són indiscutibles a l’equip des del 2015
Enclusa i martell Courtois i Benzema són dues assegurances de vida i els jugadors que guanyen més punts