La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rushdie afronta “un llarg camí de recuperació”
Desconnectat d’un respirador, ha començat a parlar
socials d’aquesta minoria religiosa. Segons sembla, s’hi havien aplegat unes 5.000 persones, i entre els morts hi hauria el sacerdot de l’església, Abdel Masih.
Al voltant de les 8.57 hores, hora local, es va fer el primer avís del foc i, segons el Ministeri de Salut, les ambulàncies van arribar just dos minuts després a l’església.
El Ministeri de l’Interior va assenyalar que, segons les primeres indagacions, l’incendi es va originar en l’aparell d’aire condicionat del segon pis de l’edifici de l’església, que inclou diferents aules, per una fallada elèctrica, cosa que va provocar l’emissió d’una quantitat espessa de fum. L’asfíxia hauria estat la causa principal de la mort de les persones. L’interior de l’església, en un barri popular, va quedar calcinat.
La ministra de Solidaritat, Neven al-Kabaj, va visitar els ferits i va decidir donar 50.000 lliures egípcies (2.545 euros) a les famílies de cadascun dels morts; en cas que el mort sigui el pare o responsable de la família, 25.000 lliures (1.272 euros) per cadascun dels morts, i 5.000 lliures (254 euros) per cadascun dels ferits.
Els coptes són la comunitat cristiana més nombrosa i destacada d’Egipte, on representen prop d’un 10% de la població de més de cent milions d’habitants. Però també és de les més castigades, ja que aquesta comunitat ha estat víctima de grans atemptats, tant als seus temples com a altres llocs del país àrab, especialment el 2016 i el 2017. ●
Encara en estat greu per les lesions sofertes en l’atac a punyalades, Salman Rushdie, de 75 anys, “va camí de la recuperació”. Així ho va assegurar ahir el seu agent literari, Andrew Wylie, que va matisar que “la seva condició va en la direcció correcta”. Però va demanar cautela, perquè va advertir que això serà llarg.
L’autor d’Els versos satànics ja ha estat desconnectat del respirador i parla. “Fins i tot fa bromes”, va tuitejar l’escriptora Aatish Taseer.
Divendres va estar-se diverses hores al quiròfan, després que el fanatitzat Al-Hadi Matar, de 24 anys, li clavés deu ganivetades, just a l’inici d’un acte literari a Chautauqua, al nord-oest de l’estat de Nova York. Segons els investigadors, el detingut va viatjar des de Fairview (Nova Jersey) amb l’objectiu premeditat de llevar-li la vida. Matar és un admirador de l’Iran i de la Guàrdia Revolucionària iraniana. Segons els investigadors, va anar-hi amb la intenció de venjar-se per la publicació el 1988 d’Els versos satànics. Ni tan sols havia nascut quan l’aiatol·là Khomeini va proclamar una fàtua (amb pena de mort) contra l’escriptor i assagista perquè va considerar que aquella novel·la era blasfema amb l’Alcorà i l’islam.
Entre les ganivetades, Rushdie en va rebre tres al coll i quatre a l’estómac, que li van provocar danys al fetge, li va tallar nervis a un braç i pràcticament va perdre un ull, va informar l’agent literari.
“Tot i que les lesions que li han canviat la vida són severes, el seu habitual sentit de l’humor lluitador i desafiador està intacte”, va explicar el seu fill Zafar Rushdie en un comunicat en què va subratllar que el seu pare continua en estat crític.
La nota de la família també va expressar gratitud “per les persones del públic que amb valentia van saltar a ajudar-lo”, sense oblidar els policies i metges. El text va donar les gràcies a “l’efusió d’amor i suport”.
El presumpte atacant és a la presó sense opció de fiança. En la seva compareixença davant el jutge es va declarar “no culpable” de l’agressió que va tenir lloc en una audiència d’uns 2.500 espectadors. Els de primera fila van ser els que van aconseguir contenir-lo, malgrat una actitud molt agressiva. Els testimonis van relatar que va intentar continuar apunyalant quan ja era reduït.
Matar, nascut a Califòrnia de pares que van emigrar del Líban, no feia gaire que s’havia traslladat a Fairview. Va sentir que havia de complir amb la missió d’eliminar Rushdie. Si bé la fàtua es va desactivar el 1998, encara hi ha una recompensa de tres milions per ell. ●
Tot i les lesions greus, el seu fill diu que manté “l’habitual sentit de l’humor lluitador i desafiador”