La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tornada sense grapa
Un Girona mancat d’arguments ofensius cau de penal a Mestalla contra un València que va jugar gairebé tot el segon temps amb un jugador menys
Després de tres anys que s’han fet eterns, el Girona torna a sentir-se equip de Primera. Tot i això, a l’estrena a Mestalla ni de bon tros no hi va haver raons per celebrar-ho. L’ambició i la il·lusió de Míchel el porten a pensar més enllà de la permanència, però la realitat, ara com ara, és una altra. Com es va veure contra el València, encara cal fer molts passos previs abans de somiar en gran. El mercat continua obert i l’equip necessitarà més reforços per apujar el nivell. No per això l’equip català va deixar de ser competitiu contra el conjunt xe, però amb prou feines va fer sensació de perill contra un rival que va jugar gairebé tota la segona part amb un jugador menys.
Cap dels dos plantejaments no va sorprendre d’inici. El Gattuso entrenador és antagònic al Gattuso futbolista. Ho havia demostrat al Nàpols, i en el seu debut en partit oficial amb el conjunt xe va confiar en la seva idea propositiva ja des de l’inici de la jugada. També Míchel va ser fidel al pla que el va guiar a l’ascens, amb l’equip ben plantat sobre el camp intentant sortir ràpid i atacar els espais. El conjunt català va començar bé, sobretot amb l’espurna d’un prometedor Riquelme, però ràpidament els locals es van apropiar del partit. Incidien especialment per la banda de Yan Couto. La projecció ofensiva del carriler del Girona cedit pel City pot donar alegries a l’afició blanc-i-vermella en el futur, però al darrere pateix si li toca ballar amb extrems acaradors com és l’extrem Lino, un dels millors de la tarda.
El domini del València tampoc no es va traduir en ocasions. Només els dubtes defensius enrere i l’acumulació de pèrdues va posar dificultats al Girona. Un refús inoportú de David López gairebé acaba en autogol, i una pilota regalada per Francisco que Hugo Duro no va encertar a rematar a porta van encongir el cor dels aficionats catalans desplaçats a la capital del Túria. L’infortuni arribaria just abans del descans, quan Figueroa Vázquez no va dubtar a assenyalar penal per una mà de Valery. El carriler de l’Escala va allargar el braç sent a la barrera i la pilota el va picar entre la clavícula i el braç. Carlos Soler va executar amb mestria el llançament des dels onze metres.
Al Girona li tocava fer un pas endavant després del descans per intentar no tornar buit a casa. Amb prou feines se l’havia vist per l’àrea de Mamardashvili. Tot just començar el segon temps, hi va haver un indici d’esperança quan el VAR va alertar l’àrbitre andalús que havia d’enviar al carrer Cömert després d’una dura entrada per darrere a Taty Castellanos. La decisió arbitral va caldejar l’ambient a Mestalla i el partit es va endurir.
Amb un jugador més sobre el camp, ja no hi havia excuses. El Girona s’havia de llançar a totes a la recerca de l’empat. Míchel va posar tota la carn a la graella amb un triple canvi ofensiu. Va aparcar la defensa de tres i va
donar entrada al del planter Ureña, el nouvingut Miguel Gutiérrez i Stuani. Tocava aferrarse a l’uruguaià, però ni ell ni cap altre futbolista blanc-i-vermell no va ser capaç d’incomodar el València. Massa estàtic l’equip català en els seus atacs i sense idees per desarborar un rival que amb prou feines va notar que jugava amb un menys. De fet, amb el Girona bolcat a dalt amb més cor que cap, va arribar a marcar un segon gol obra del debutant Nico González, anul·lat perquè el jugador cedit pel Barça estava en fora de joc.
Això només és el principi, però a Mestalla va quedar clar que queda molta feina al davant. ●