A què espera la UE?

Consumada la deserció britànica, la Unió Europea s’ha quedat sense universitats al top-10 de l’Academic Ranking of World Universities, més conegut com el rànquing de Xangai. Vuit universitats dels EUA(ambHarvardenelnúmero1)encapçalenuna llista en què figuren també dues institucions britàniques: Cambridge (quarta) i Oxford (setena). Per trobar una universitat de la UE cal baixar fins al lloc 16, on hi ha París-Saclay. En l’últim rànquing era la tretzena. Un any més, la Universitat de Barcelona resisteix en el grup de les 150-200 millors del món. Si es té en compte la penúria econòmica que pateixen institucions com aquesta respecte a les de la resta de països avançats, pot considerar-se un molt bon resultat, tal com s’apunta avui a la secció de Societat.

Però l’escassa rellevància del sistema europeu, format per més de 5.000 centres superiors, és una tendència alarmant en el context de la competència global amb els Estats Units i la Xina. Les universitats se situen a la cruïlla de les polítiques educatives, d’investigació, d’innovació i d’acció contra la catàstrofe climàtica. Per això, la seva falta de lideratge és especialment nociva en vista dels grans reptes pendents. Aquesta tendència negativa té un reflex en la competició per liderar el nou ordre digital. Europa, campiona mundial en la salvaguarda dels drets individuals, amb prou feines pot incidir en un món dominat per les empreses tecnològiques americanes i pel gegant xinès. Amb l’amenaça molt real de convertir-se en una colònia digital, també arriba tard a la cursa per produir semiconductors, un fet que projecta una ombra sinistra sobre el seu futur econòmic.

Tenen aquests mals remei? És cert que el cas de París-Saclay posa de manifest que les fusions que compten amb un clar suport de l’Administració acaben donant fruits. Concebuda com una comunitat d’universitats, París-Saclay integra centres superiors i d’investigació. També és veritat que s’està treballant, amb finançament,percrearun Espai Europeu d’Investigació i Innovació. Però el problema és que falta més determinació. Al ritme actual, veurem publicats molts rànquings de Xangai en què la UE no traurà encara el cap.