La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Iran culpa Rushdie de l’atac que va patir i rebutja tota responsabilitat
L’Iran va culpar dilluns Salman Rushdie de l’atac que va patir divendres i va rebutjar tota responsabilitat, malgrat la fàtua que va emetre l’aiatol·là Ruhol·lah Khomeini el 1989 contra l’escriptor.
En la primera reacció oficial des de l’atac a punyalades contra
Rushdie, les autoritats iranianes van rebutjar tenir vincles amb l’atacant o qualsevol responsabilitat en l’atac, i en lloc d’això van tornar a assenyalar el novel·lista.
“No considerem culpable ningú més que ell [Rushdie] i els seus seguidors”, va dir en roda de premsa el portaveu del Ministeri d’Exteriors iranià, Nasser Kanani.
L’escriptor britànic d’origen indi, de 75 anys, va ser apunyalat en un acte públic a l’estat de Nova York per Al-Hadi Matar, simpatitzant de la Guàrdia Revolucionària Islàmica, considerada l’ala dura del règim iranià.
Salman Rushdie continua ingressat en estat greu, amb danys al fetge, el ronyó i un ull, que podria perdre, però està evolucionant positivament i ja no necessita respiració assistida.
El portaveu iranià va subratllar que Rushdie va provocar la ira a l’insultar l’islam i els musulmans al seu llibre Els versos satànics, publicat el 1988. “Salman Rushdie va provocar la ira pública insultant el sagrat islam i 1.500 milions de musulmans”, va dir Kanani, sense fer referència a la fàtua que va emetre Khomeini per demanar l’assassinat de Rushdie i de qualsevol persona implicada en la publicació del llibre, cosa que va obligar l’escriptor a passar anys en la clandestinitat.
En lloc d’això, Kanani va rebutjar vincles amb Matar, nascut als EUA i d’origen libanès, i qualsevol responsabilitat iraniana.
“Rebutgem qualsevol lligam amb l’atacant”, va remarcar el portaveu, que va afirmar que només saben el que ha sortit publicat als mitjans de comunicació. “Ningú no té dret a acusar l’Iran”, va afegir el diplomàtic.
Kanani, a més a més, va fer una crida per no utilitzar la llibertat d’expressió per insultar les creences dels altres. “La llibertat d’expressió no pot justificar l’abús de religions divines i els seus principis”, va dir. ●