Tot el dia per davant

El silenci a primera hora –llaüts quiets– es reflecteix a la mar plana davant del puig de sant salvador. L’aigua llepa la sorra de la petita platja que hi ha vora el carrer, coberta de pinassa i caca de colom. De lluny, les veus de dues dones. més a prop, una porta en tancar-se (potser algú surt a córrer), l’espetec d’un pestell i un dringar de coberts en parar taula a la terrassa de l’apartament del costat. Fa olor de sal i de pi humit per la rosada i de cafè acabat de fer. Passa un cotxe i, al cap d’una estona, una al·lota amb bicicleta. Un avió travessa el cel cada cop més blau plastidecor. Passa el camió de la neteja amb llums intermitents i aquells tres raspalls que freguen l’asfalt.

i ara el cruixit d’una bossa de pa de motlle des d’una altra terrassa, i la musiqueta insolent d’un telèfon mòbil mentre el dia acaba de despertar-se amb la més petita de la família, uns minuts abans que els nebots venguin a cercar-me per passejar el ca. Els cans, en plural: també anam amb la cussa de la meva tia per un itinerari que ella repeteix cada matí de l’any perquè viu al port, i amb els dos chihuahues de la seva filla; som un ramat o una canilla. Passam per davant l’hotel on ara mateix només hi ha una persona que esmorza, i per davant del club de submarinisme, on un grup ultima els preparatius abans d’embarcar-se, passam per davant de restaurants tancats en aquestes hores i quina calor que fa, ja, quan no són ni les vuit i mitja.

aquest estiu hi ha molts coloms morts o moribunds, ningú no sap per què, i tres pins menys que l’estiu passat. Un el van talar perquè les arrels amenaçaven la integritat d’una piscina privada. sense voler i sense cura tallaren les arrels d’un altre que era en un passeig marítim durant les reformes

Aquest estiu hi ha molts coloms morts o moribunds i tres pins menys que l’estiu passat

d’una casa. El tercer se’l va carregar un hotel acabat d’obrir perquè treia les vistes a un penya-segat. En aquell hotel mai no hi ha clients. Els pins hi duien tota la vida i feien ombra.

Quan tornem, sentirem l’eco d’una taladradora que va començar unes obres fa tres mesos per aixecar uns pisos de luxe i va topar amb roca, cosa que dificulta la construcció dels fonaments, i entorpeix i encareix les obres, que continuen endavant malgrat ser agost i encara topin amb roca. Després els nins esmorzaran amb els pares i els avis, i es prepararan per anar a la platja –crema factor cinquanta–, on la mar està quatre o cinc graus més calenta del que és habitual i tothom comenta que sembla brou i de vegades hi ha bandera vermella per bacteris i es prohibeix el bany durant unes hores.

Els nins crearan records força semblants en els nostres, el mateix paisatge, la mateixa despreocupació, el mateix tipus d’estiu sense pantalles ni connexió amb el món que hi ha més enllà del port. i nosaltres ens fixarem en els canvis, cada vegada més obvis, conscients de com són de fràgils la bellesa i la felicitat, i de com n’és d’important, protegir-les. amb la pau, això sí, que dona per vacances tenir tot el dia per davant. ●