La Xina avança en la cursa per l’hegemonia universitària mundial

● Amb l’objectiu de ser un “país poderós en educació” el 2035, potencia la inversió ● Entre les 100 primeres del rànquing Xangai ja hi ha nou centres i tots escalen llocs ● Els Estats Units mantenen el lideratge, mentre que Europa va perdent posicions

Les dades del rànquing de Xangai –la classificació internacional d’universitats més influent del món–, que mesuren la producció científica, indiquen una tendència ferma: el manteniment de l’hegemonia dels Estats Units, el descens de la presència europea i la puixança de les institucions asiàtiques, especialment les de la Xina.

L’Academic Ranking of World Universities (ARWU), el rànquing Xangai, elabora des de l’any 2003 una classificació d’universitats capdavanteres per la seva investigació per decidir on van els seus científics. Els paràmetres que té en compte són la qualitat i la quantitat d’articles publicats en revistes d’alt impacte, com Science i Nature, citacions dels investigadors i el nombre de professors i exalumnes que han guanyat el Nobel o la medalla Fields (matemàtiques).

El 2010 no hi havia cap universitat xinesa en aquesta classificació, que sempre ha estat encapçalada per les americanes (Harvard, Stanford o Massachusetts Institute of Technology MIT) i en què també hi ha les britàniques Cambridge i Oxford. Això no ha variat durant els últims 12 anys. El que sí que ha variat, i aquest any torna a confirmar-se’n la tendència, és la puixança xinesa entre els 100 primers campus i el descens dels europeus. Hi ha 19 institucions d’estats de la Unió Europea (a la classificació també n’hi ha de britàniques, suïsses i noruegues), que són bàsicament franceses, alemanyes, belgues, daneses, sueques i holandeses. La primera que trenca el predomini anglosaxó és el consorci París-Saclay –format per la fusió de dues universitats i diverses escoles–, que és la setzena, amb un descens de tres llocs respecte a l’edició del 2021.

Les universitats xineses són menys de la meitat que les de la UE: nou centres en total. La primera, Tsinghua, és la vint-i-sisena del rànquing, i ha millorat dos llocs respecte a l’any passat.

El tret més preocupant per Europa és el descens de posicions dels seus millors campus. A més de París, hi perden la majoria: Copenhaguen (passa de 30 a 39), la francesa PSL (de 38 a 40), la sueca Karolinska (de 41 a 42) i altres amb canvis més importants, com la Sorbonne, que l’any passat era

Un jove consulta el mòbil mentre passa per davant de la seu a Xangai d’una de les companyies puixants del gegant asiàtic, China Life