La Vanguardia (Català-1ª edició)
Desmuntant el crim perfecte
Hi ha escenaris que formen part dels recorreguts habituals; trams per on passaves sovint i que, d’un dia per l’altre, es transformen pel terror
firmar aquelles pòlisses sense fer ni una sola comprovació sobre la solvència de la dona que tenien al davant i que a més no s’assemblava gens a la fotografia del DNI que exhibia. Si només un hagués donat la veu d’alarma, és possible que Ana María Páez Capitán hauria estat conscient de la trama que s’estava teixint al seu voltant i hauria neutralitzat els plans de la seva assassina.
L’Angi va matar l’Ana per tal de cobrar les pòlisses de vida que
Si almenys un dels responsables bancaris hagués sospitat de l’Angi, l’assassinat podria haver-se evitat
va firmar al seu nom. Havia col·locat de beneficiària una segona dona, Susana Bascuñana, per la qual, amb certesa, s’hauria fet passar després per gaudir dels diners.
L’Angi va enganyar tothom durant molt de temps. Va provar d’entabanar els investigadors que la van interrogar les primeres vegades fent-los creure que no sabia res de la mort de l’Ana, amb qui va reconèixer haver quedat aquella nit per sopar, però que no es va presentar. Aleshores la dona tenia una parella i no va tenir escrúpols, quan es va sentir ja vigilada pels Mossos, a amagar la documentació de la víctima darrere de la cisterna d’un vàter del domicili del seu nòvio. Un sobre que l’incriminava, tot i que la investigació va descartar després qualsevol relació.
La fredor de l’Angi va quedar demostrada al seu judici i durant les primeres hores que va passar a la comissaria de les Corts, on va arribar preocupada sobre com havia de vestir-se i calçar-se per passar les primeres hores al calabós. Es va indignar quan una policia va qüestionar l’autenticitat de la col·lecció de bosses de mà de luxe que hi havia a casa seva i es va negar, només fins a saber que acabaria descalça, a posar-se unes xancletes de platja quan la van obligar a treure’s els esclops de fusta. ●