La Vanguardia (Català-1ª edició)
El fortí d’Horta
Les ruïnes d’una petita fortificació a prop del parc del Laberint són el vestigi de la contesa carlina
Les ruïnes d’un fortí s’amaguen entre la brossa de Collserola, sobre un monticle pròxim al parc del Laberint, a Horta. Es tracta d’una petita fortificació que es remunta als anys de la primera guerra carlina i que és al costat de l’antic camí que conduïa a Barcelona des del Vallès. Va ser una de les defenses que va manar construir el capità general Manuel de Llauder per tot Catalunya a fi de combatre les partides carlines. Avui, del fortí, un excel·lent mirador de la ciutat, només en queden alguns murs.
La primera guerra carlina va ser una contesa civil que entre el 1833 i el 1840 va enfrontar, després de la mort de Ferran VII, els partidaris del seu germà Carles Maria Isidre de Borbó i els d’Isabel II per a la seva successió. Els primers es negaven que una dona –en aquell moment, a més, una nena de poca edat– governés el país i eren partidaris d’un règim absolutista.
Els carlins es concentraven bàsicament al País Basc, Navarra i a les comarques muntanyoses de l’interior de Catalunya. Barcelona es va declarar isabelina. Tot i així, es van prendre mesures preventives, com la construcció de diversos fortins, per exemple, el d’Horta. Prova del caràcter militar de la construcció són les finestretes que encara es conserven. Són estretes i verticals en la part exterior, i amples en la interior, per poder disparar en totes direccions.
Tot i que a Barcelona els carlins no van suposar mai un problema, Llauder tenia tan sols un reduït exèrcit per combatre els carlins a les zones rurals.
Els esc ssos vestigis d’un de les fortific - cions de l guerr c rlin són l c mí que n v de B rcelon l V llès
Aquests, molt desorganitzats a Catalunya, estaven distribuïts en partides que havien adoptat tàctiques de guerrilla, com en la guerra d’independència contra els francesos unes dècades abans.
El problema de Llauder a Barcelona eren, tot i això, els agitadors liberals. En plena guerra, el 1835, Barcelona va viure un esclat anticlerical que va acabar amb l’incendi de convents i esglésies. L’esclat va tenir l’origen a Reus, en una revenja per l’assassinat de diversos liberals a mans d’una banda carlina que es va propagar per tot Catalunya. A Barcelona l’espurna va ser una mala corrida de toros que va desencadenar la ira dels espectadors, en combinació amb la tensió política pels rumors d’un cop carlí a la ciutat. El fet que l’Església donés suport majoritàriament a les tesis carlines va fer la resta.
El que queda del fortí d’Horta és el vestigi d’aquella guerra civil a Barcelona.