Parts i embarassos de les reines d’Espanya Una parella de metges i historiadors recullen les anècdotes més curioses

Algú se n’havia d’ocupar. Ho sabem pràcticament tot sobre les batalles, conquestes, traïcions, herència i successions que des de l’alta edat mitjana ens han portat fins avui, però molt poc sobre la intimitat dels qui decidien el futur de les nacions. A Embarazos y partos de las reinas de España (La Esfera de los Libros), els metges i divulgadors científics Pedro Gargantilla i Berta Martín finalitzen una trilogia que va començar fa més de quinze anys. Van començar abordant la salut dels reis espanyols des de la casa d’Àustria i han volgut culminar-la posant en relleu el paper fonamental de la dona en la història, relegada a la rebotiga durant segles.

En realitat, durant tots els segles: “Si de l’home depengués la perpetuïtat de l’espècie humana, ens hauríem extingit fa temps”, sentencia Pedro Gargantilla.

Durant la dinastia dels Àustries, trobem tres reines que no van tenir cap fill: Maria Tudor, segona dona de Felip II; Maria Lluïsa d’Orleáns i Mariana de Neoburg, les dues dones de Carles II. A la dinastia dels Borbons, la xifra s’eleva fins a quatre: Lluïsa Elisabet, la dona de Lluís I el Breu; Bàrbara de Bragança i Maria Josefa de Saxònia, les dues dones de Ferran

VII, i Maria de la Mercè, que es va casar amb Alfons XII. L’absència de l’anhelada gestació posava totes aquestes dones en una situació molt delicada als ulls de la cort, ja que “posaven en perill” la continuïtat dinàstica, que en la majoria dels casos havia estat justament el motiu principal del casament.

També trobem embarassos fantasma, com els que va viure Bloody Mary, Maria I d’Anglaterra, única filla d’Enric VIII d’Anglaterra, i Caterina d’Aragó i segona dona de Felip II en va patir dos. Tot i que durant nou mesos va tenir tots els símptomes, la inflor de ventre inclosa, no va arribar a parir mai. La segona vegada va acabar morint. Avui sabem, gràcies al Journal of Medical Biography, que l’explicació més plausible era un tumor de la glàndula endocrina pituïtària. Hi va haver també reines que van fingir estar encintes: Mariana de Neoburg va arribar a inventar-se fins a onze embarassos –que acabaven en avortaments tan desgraciats com ficticis – mentre que mantenia el seu còmode estatus reial.

Va tenir set fills amb Alfons II, i el sis , oan, va a onse !ir la le itimitat al tron

Es creu que una de les causes de la mort de Ferran el Catòlic podria haver estat l’ús de la viagra de l’època

D’altres, van ser hàbils dissimulant-los: mort Ferran VII, la vídua i regent Maria Cristina de Borbó Dues Sicílies, es va casar en secret amb el seu guardaespatlles, Agustín Fernández Muñoz, amb qui van tenir diversos fills. “Clamaban los liberales que la reina no paría. ¡Y ha parido más muñoces que liberales había!”, deien les copletes madrilenyes de l’època.

Les més devotes, com Maria Cristina Habsburg-Lorena, dona d’Alfons XII, es va fer portar a palau la relíquia de la Santa Cinta, el bastó de Sant Domènec de Silos, el reliquiari de les Sagrades Espines del monestir de Montserrat i fins i tot la pica baptismal de Sant Domènec de Guzmán.

La preparació del llibre ha

M. Eugènia de Battengberg M. Lluïsa d’Orleáns. "s va vestir de monja, per# no va a onse !ir el favor div$ i no va tenir fills amb Carles II