Els autors que van posar Brasil en el focus

Joaquim Machado de Assis, Clarice Lispector o Jorge Amado són alguns dels noms més reconeguts fora del seu país natal

Si hi ha alguna cosa a què aspiren els autors brasilers d’avui dia és a tenir “almenys la meitat d’influència de què encara gaudeixen alguns dels seus antecessors”, assegura una riallera Martha Batalha. A l’autora, la incursió a les lletres no li està anant gens malament, ja que s’acaba de traduir a diversos idiomes la seva segona novel·la,

Un castillo en Ipanema (Seix Barral), mentre que la primera,

La vida invisible de Eurídice Gusmão, es va adaptar per a la pantalla gran i, fins i tot, va ser preseleccionada per als Oscar. Tot i això, admet que “voldria que tant jo com la resta d’escriptors del país i els que han d’arribar n’assolíssim la mateixa presència. O, almenys, poder optar a una cosa semblant”.

Es refereix als grans noms que van posar el Brasil en el centre d’atenció i que “de fet, avui encara continuen fent-ho”, confirma la també escriptora Tatiana Salem Levy. Un d’ells és Joaquim Machado de Assis, que és considerat el millor escriptor de la literatura brasilera i primer president de l’Acadèmia Brasilera de Lletres. Les seves obres més destacades són Memorias póstumas de Brás Cubas (1881), Quincas Borba (1891) i Don Casmurro (1899), tot i que en va escriure moltes més. “És evident que és un dels més influents i que encara continua inspirant-nos, perquè va escriure pràcticament tots els gèneres literaris”, explica Wagner Novaes, director del Centro Cultural Do Brasil de Barcelona. Així doncs, no només es va atrevir amb la novel·la i la poesia, també amb el teatre, el conte, la crònica i la crítica literària. Tot això li va valer per convertir-se en el principal relator dels esdeveniments politicosocials de la seva època, ja que va ser testimoni dels canvis governamentals del moment en què la República va substituir l’Imperi.

De l’Acadèmia Brasilera de Lletres també en va formar part Jorge Amado, un altre dels escriptors amb més renom del país. Va publicar la primera novel·la, El país del carnaval, el 1931, amb tan sols divuit anys, i a partir d’aleshores va aconseguir molts èxits i va guanyar reconeixements, com el premi Jabuti, el 1959, un dels guardons literaris més importants del país. Una part del seu triomf rau en la diversitat dels seus textos, no no

A dalt, Machado de Assis, considerat l’escriptor més important de la literatura brasilera. Després,

Clarice Lispector, una de les autores més internacionals, juntament amb Jorge Amado, sobre aquestes línies més per la forma, sinó també pel contingut, i, per tant, era fàcil que el lector, d’una manera o d’una altra, s’hi acabés sentint identificat, especialment pel que fa a aspectes d’identitat, perquè ell mateix és un clar reflex de la barreja que hi ha al territori. L’autor acostumava a dir: “La meva àvia materna era índia. Un besavi era negre. Soc hispanoamericà, soc indígena i soc negre. Culturalment, soc més negre que qualsevol altra cosa. Més negre que hispanoamericà”.

No menys important és una altra de les seves coetànies, Clarice Lispector, ucraïnesa i brasilera d’origen jueu que va aconseguir destacar en un món d’homes amb obres com Felicidad clandestina o La hora de la estrella. La seva escriptura, tot i que és difícil de classificar, va ser mundialment coneguda. Ella mateixa deia constantment que era posseïdora d’un “no-estil”, en referència a les seves estructures líriques i la seva prosa reflexiva, relacionades gairebé

Clarice Lispector i Rachel de Queiroz van aconseguir destacar en un món d’homes

Els autors brasilers actuals somien poder obtenir algun dia el reconeixement dels seus antecessors

sempre amb complexos processos emocionals i mentals. “És evident que Lispector se sentia captivada per la presència de la consciència a l’escriptura”, detalla Novaes, que explica que, “amb molta habilitat, mostrava obertament els pensaments dels seus personatges, i aleshores no era una cosa gaire habitual. Això permetia que els lectors analitzessin les obres pel seu compte”.

A aquestes icones cal afegir-hi altres noms, com els de José Maria Eça de Queirós o Rachel de Queiroz, primera dona guardonada amb el premi Camões, entre d’altres.

Tots ells van marcar un camí que ara segueixen els nous escriptors i que s’espera que arribi a nous països. ●

Baracelao Icòn cs