La Vanguardia (Català-1ª edició)
Més enllà de l’humà
Schubertíada
Intèrprets: Arm2da Quartet; Montserrat Torrent, orgue
Lloc i data: Basíl2ca de Santa Mar2a de Castelló d’Empúr2es (14/VIII/2022)
Aquestes edicions de la Schubertíada Vilabertran presenten, a més de figures del lied amb els seus repertoris consagrats, propostes de disseny ben estructurades. A més de comptar amb escenaris privilegiats com en aquest cas la basílica de
Santa Maria, el programa parlava per si mateix.
Un diàleg entre l’absis i el cor: aquí, al comandament del magnífic orgue –restaurat fa uns anys per Gerhard Grenzing–, la Sra. Montserrat Torrent, part indissoluble també de la història organística del país, que ens va deixar un programa inoblidable per moltes raons: Suite de Jacques Boyvin, Sonata en Sol del pare Soler, contemporani de l’orgue i admirador de Domenico Scarlatti i una Batalla imperial de Johann
Kerll, per a la qual l’instrument presenta condicions ideals, ja que conjuga la tècnica espanyola amb la centreeuropea.
A l’altre extrem de la basílica va centrar el concert el jove Armida Quartet, d’excel·lents condicions, amb una versió de L’art de la fuga de Johann Sebastian Bach, obra que el mestre va deixar inacabada quan va morir, escrita a quatre veus tot i que en partitura per a teclat. En aquesta versió de l’Armida, ben interpretada, per cert, en l’adaptació, amb conclusió afegida, es veu amb claredat malgrat els quatre instruments l’estructura organística original, obra especulativa (a partir del nom de BACH i les seves notes, un manual del contrapunt...) que no encaixa amb les condicions acústiques d’un espai gòtic, que desvirtua la seva integritat.Les versions de Montserrat Torrent (96 anys) tenen aquell caràcter de la música interior, amb el control dels ornaments, una música tamisada per l’experiència, que manté la força expressiva en la potència de la Batalla, en el joc de teclats del segle XVIII del pare Soler i en l’amabilitat cortesana –en aquest cas– del francès Boyvin.
En conjunt el concert va tenir un caràcter, al marge de la forta presència dels molt bons intèrprets, de certa deshumanització, pròpia d’una banda del concepte eclesial de l’orgue –l’organista és invisible des del públic– que omple l’enorme espai gòtic com una cosa sobrenatural i potent, i alhora subtil, i també pel caràcter totalment especulatiu de L’art de la fuga. ●
Rigoberta Bandini va convocar 2.440 espectadors ahir a la nit a Calella de Palafrugell. La cita es va dur a terme en el context del Festival de Cap Roig, que amb aquesta actuació posava punt final a l’edició d’aquest estiu, que va començar el 22 de juliol amb el concert del colombià Sebastián Yatra, i que ha constat d’un total de 19 esdeveniments. L’artista es va presentar als jardins que acullen el cicle juntament amb un equip format per tres ballarines; la seva parella, Esteban Navarro (teclats), i dos cosins de la mateixa cantant, Belén i Juan Barenys, corista i percussionista, respectivament. El tema In Spain we call it soledad va ser el primer que va interpretar davant un entusiasta públic que havia esgotat amb antelació totes les entrades posades a la venda.
Des que algunes de les seves cançons agafessin embranzida