La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espanya triomfa per equips
La delegació espanyola s’estrena a l’Europeu amb la plata en la prova femenina de la marató i en la masculina aconsegueix el bronze, amb Lamdassem sisè
No van sortir a la foto de la meta, honor que es va emportar la polonesa Aleksandra Lisowska (2h28m36s), campiona de la marató de l’Europeu de Munic davant de la croata Matea Parlov i la neerlandesa Nienke Brinkman, però les atletes espanyoles no van necessitar les càmeres ni el crits del públic per saber que havien fet història. L’onzè lloc de la catalana Marta Galimany (2h31m14s), el setzè d’Irene Pelayo i el divuitè d’Elena Loyo van servir perquè s’emportessin la plata per equips (7h39m25s), només superades per les alemanyes (7h28m48s) i més ràpides que les poloneses (7h40m54s). El temps de Laura Méndez (32a) no va computar. “Aquest equip es mereix un munt una alegria així. Hem lluitat molt fins al final”, va dir Galimany, de 36 anys, que va preparar la prova a fons durant cinc setmanes combinant entrenaments a nivell de mar i en altitud a la localitat pirinenca de
Font-romeu. Per la seva part, Pelayo, que amb 42 anys es va convertir en l’espanyola més veterana en un torneig continental, va reconèixer que “no esperava” acabar tan amunt. La càntabra va aconseguir la millor marca de la temporada (2h33m15s), igual que Loyo (2h34m56s).
També va triomfar l’equip masculí, bronze (6h38m44s) darrere d’Israel (6h31m48s) i Alemanya (6h35m52s), gràcies a Dani Mateo, catorzè amb un temps de 2h14m34s; a Jorge Blanco, dotzè després de parar el crono en 2h13m18s; i sobretot a Ayad Lamdassem, que va acabar sisè a escassos vint segons de les medalles i com a espectador de luxe del poderós esprint final de Richard Ringer, campió en la categoria masculina.
L’alemany saltava amb la mascota de l’Europeu, un simpàtic esquirol, després de travessar la meta amb l’or a la butxaca. Amb un somriure d’orella a orella, deixava el seu pelut nou amic i es lliurava a un públic eufòric. Li quedava aire per ajudar a estirar les cames amb rampes d’un dels seus compatriotes, rendit sobre l’asfalt. I finalment es fonia en una abraçada amb la seva parella. Veient la seva energia, pocs dirien que Ringer acabava de parar el crono en 2h10m21s després de recórrer 42,195 km marcats per les altes temperatures i un final per al record, on l’alemany va culminar una recta final apoteòsica.
Uns metres abans, Lamdassem, que era un dels favorits, va sucumbir a l’atac del també germànic Amanal Petros, que semblava que s’escapava a buscar el triomf amb Maru Teferi. L’israelià va canviar el ritme quan ja atalaiava la cinta de meta. L’or semblava seu. Però llavors va aparèixer com una exhalació Ringer per arrabassar-li la glòria a una velocitat impròpia d’una prova tan soferta. Teferi, ja sense forces per contrarestar l’amenaça que se cernia a la seva esquena, només va poder veure com el d’Überlingen gaudia del seu moment, mentre que Gashau Ayale, també d’Israel, tancava el podi superant un Petros fatigat.
Cinquè va ser el francès Nicolas Navarro, de menys a més al tram decisiu, i després va aparèixer Lamdassem, amb la sensació d’haver tingut un déjà-vu, altre cop a les portes del podi com amb la cinquena posició als Jocs de Tòquio. El veterà atleta, de
La polonesa Lisowska i l’alemany Ringer, amb un esprint final poderós, es van penjar l’or
“Aquest equip es mereix moltíssim una alegria així: hem lluitat molt”, va dir Galimany
40 anys, partia amb la millor marca dels participants, les 2h6m25s del seu rècord d’Espanya aconseguit el febrer a Sevilla. Era la gran carta espanyola. Va renunciar al Mundial per problemes al sacre i va preparar la cita a la capital bavaresa a consciència, a l’altitud de la serralada de l’Atles, la seva terra natal. Aquell esforç se’n va anar en orris en uns últims quilòmetres en els quals va torçar el rictus, més fatigat del que havia calculat pels rampells dels corredors alemanys i israelians, els seus companys al grup capdavanter final. Lamdassem, que va liderar la cursa d’inici, va ser valent amb un atac al quilòmetre 36 que va reduir a cinc els aspirants a les medalles. Tot i això, el ritme i l’especulació entre els candidats va provocar que enllacés Ringer, a la fi el rival més fort. Al quilòmetre 41, quan van començar les últimes hostilitats, l’espanyol va veure com es perdia a l’horitzó la medalla, incapaç de seguir la gambada dels seus rivals. “M’ha faltat el canvi final. L’any que ve al Mundial espero fer una posició millor”, va dir el maratonià, que es va consolar pujant al podi juntament amb els seus compatriotes. ●