La Vanguardia (Català-1ª edició)
La desacceleració de la Xina abona el canvi de cicle de l’economia global
El gegant asiàtic abaixa tipus per estimular un creixement cada vegada més feble
La Xina també sucumbeix. La segona economia mundial mostra senyals de flaquesa i el seu banc central va sortir ahir al rescat amb una rebaixa dels tipus d’interès que vol estimular el consum i la inversió després de les decebedores dades de vendes minoristes, producció industrial i inversió del juliol, augmentades per culpa del confinament de grans nuclis per contenir la covid. Com a resposta, i en un moviment que va sorprendre el mercat, el banc central va retallar deu punts bàsics, fins a un 2%, la taxa aplicada a les operacions de recompra inversa (repos) amb venciment a set dies, mentre que va situar en un 2,75% l’interès aplicat als préstecs a mitjà termini amb venciment a un any.
Acompanyat de noves injeccions de liquiditat, el banc central va fer així la primera retallada de tipus en vuit mesos atès l’empitjorament de les perspectives. L’objectiu oficial de creixement del PIB continua en un 5,5%, però a la pràctica es dona per perdut i, segons la mitjana dels economistes consultats per Bloomberg, la Xina no creixerà més d’un 3,8% aquest any.
L’alentiment xinès segueix els patrons del rescalfament clàssic d’una economia, amb una demanda interna dèbil que nota l’impacte dels preus desbocats en l’immobiliari i una inversió per part de les empreses que no pot mantenir el ritme pel sobreendeutament a què estan sotmeses. Per això, la baixada de tipus tindrà, segons els experts, un efecte relatiu almenys a curt termini. Alguns bancs d’inversió, com el japonès Nomura, creuen que la Xina creixerà un 3,3% el 2022. I d’altres, com TD Securities, ni tan sols confien que arribi a un 3% malgrat els nous estímuls.
La punxada de la Xina se suma al fre o el retrocés d’altres grans economies globals. Els Estats Units encadenen dos trimestres de contracció –cosa que es considera una recessió tècnica, malgrat la plena ocupació– i l’eurozona apunta a una caiguda del PIB el tercer trimestre, d’acord amb les dades dels gestors de compres (PMI) del juliol. L’altíssima inflació, que ha obligat els bancs centrals a abandonar la seva política monetària ultraexpansiva, començarà a remetre en la mesura que l’economia perdi força.
El petroli, un indicador avançat clàssic, queia ahir un 4% a prop del tancament, fins als 94 dòlars el barril de Brent i després d’arribar als 92. Al març,
Amb els Estats Units ja en recessió tècnica i l’eurozona a un pas d’una caiguda del PIB, el panorama s’ennuvola
no fa tant, la cotització es va disparar fins als 130 dòlars i és evident que el replegament no ha tingut gaire a veure amb els poc significatius canvis en l’oferta de cru.
Els mercats van reaccionar ahir a la nova incertesa xinesa descomptant les conseqüències futures. Amb la desacceleració o la recessió molt descomptada pels analistes, les borses amb prou feines es van immutar ahir. Les lleugeres baixades de les primeres hores de seguida es van canviar per beneficis moderats.
Sense la Xina insuflant més gasolina al món, la inflació claudicarà abans i això pot frenar les pujades de tipus o avançar les baixades futures. És el que es va reflectir al mercat de bons. Els dels Estats Units, on es continua apostant per noves alces de tipus d’interès al setembre, van guanyar atractiu i les compres van provocar un repunt dels preus i una caiguda de la rendibilitat. ●